Investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) utilitzen una finca a Ribes de Freser (Ripollès) com a camp de proves de noves tècniques de gestió forestal per fer els boscos mediterranis «més resistents» davant els efectes del canvi climàtic. La recerca, que forma part del projecte Life Mix For Change amb fons europeus, també vol contribuir a fer la gestió d'aquests espais més rendibles econòmicament, sobretot amb l'aprofitament de la fusta. Fa dos anys que els investigadors van fer a la finca del Ripollès una tala selectiva i ja han detectat un «canvi de tendència». Preveuen que servirà per afavorir les espècies de més interès i mantenir la biodiversitat a la zona. «Per aconseguir boscos més vitals i resistents al canvi climàtic, cal afavorir els arbres de futur tallant els competidors», explica Mario Beltran, enginyer forestal del CTFC, que dirigeix la prova que s'està fent a la finca de Ribes de Freser.
La finca forestal fa unes 8 hectàrees i la van escollir perquè hi ha moltes espècies amb «potencial de futur», tan per biodiversitat com per l'explotació de la fusta d'aquí a uns anys. Fa dos anys van fer una aclarida selectiva a la finca per afavorir els «arbres de futur». Segons Beltran, es van marcar els arbres que es talarien seguint diferents criteris, no només la diversitat d'espècies sinó també que hi hagués heterogeneïtat en les mides dels troncs de futur. I és que l'objectiu final és tenir un «sistema complex» que resisteixi els «impactes» del canvi climàtic. D'altra banda, la selecció també inclou valors econòmics per «poder suportar la gestió de la finca en un futur», tot promovent els millors arbres per extreure'n fusta.
Així, per exemple, es prioritzen aquells exemplars amb els troncs més rectes i es talen els arbres competidors del seu voltant perquè no li treguin espai ni nutrients. El resultat final és una finca amb zones obertes per afavorir espècies en els pròxims anys i zones més tancades amb una tria d'arbres perquè creixin en les millors condicions.
Un procés lent
Els beneficis ambientals de les tales selectives no es veuen de forma immediata. Segons l'enginyer forestal, «els canvis no són instantanis, el bosc té la seva dinàmica i les arrels són les mateixes que abans de la tala i per tant necessiten temps per créixer». Tot i això, han preservat una zona anomenada de control on no s'ha fet actuació que servirà per comparar els dos escenaris. Aquesta finca era un clar exemple de bosc amb «creixement estancat» per la densitat de plantes.
Malgrat tot, en dos anys han detectat un «canvi de dinàmica del bosc». Basant-se en altres investigacions similars, afirma que d'aquí a uns anys es veuran «grans diferències» a la finca del Ripollès. «S'ha vist amb altres estudis que hi ha el doble o més del doble d'aigua disponible per a un arbre d'una zona aclarida respecte a la que no s'ha aclarit», subratlla. I aquest serà un factor determinant per al futur d'aquests boscos perquè siguin «més resistents» a les sequeres i als efectes del canvi climàtic d'aquí a uns anys. El projecte va començar el 2016 i aquest any finalitzarà.
