27 de febrer de 2021
27.02.2021
Diari de Girona

«La situació hospitalària és una muntanya russa constant»

Professionals mèdics d'hospitals i de l'atenció primària constaten el trasbals que suposa la pandèmia a Girona i destaquen la vacunació com a «esperança» cap a un futur incert

27.02.2021 | 00:24
Les ponències es van fer telemàticament dijous al vespre.

El passat, present i el futur de la COVID-19 a Girona. Diversos professionals mèdics de la Regió Sanitària de Girona van participar dijous al vespre en una webinar organitzada des del Col·legi de Metges, amb el president Josep Vilaplana com a moderador. La conversa va girar al voltant de l'atenció de pacients amb coronavirus a la demarcació, del passat, present i futur de la pandèmia i del procés de vacunació actual contra la malaltia.

«L'entrada de la covid-19 als hospitals aviat farà un any va ser com un tsunami, ens va arribar un gran volum de pacients en estat greu i no sabíem com tractar la malaltia». Amb aquesta mirada sincera al passat, M.Roca Toda, cap del Servei de Medicina Interna de l'hospital de Palamós, arrencava dijous al vespre la seva ponència a la conferència telemàtica: Present i futur de la COVID-19 a Girona, organitzada pel Col·legi de Metges de Girona.

Toda va fer un balanç de la situació de la covid-19 des de la visió dels hospitals comarcals. Primerament, va recordar les dificultats amb què afrontaven l'inici de la crisi sanitària.«Vam tenir por, però també va ser tot un repte». A l'hospital de Palamós, en pocs dies es va posar en marxa una UCI a l'espai que ocupava la Cirurgia Major Ambulatòria, «amb tots els recursos materials i humans que això comportava» i va concretar que tot el personal mèdic es va haver de bolcar en l'atenció dels malalts. Un any després, amb l'experiència adquirida, Toda va admetre que «hem après molt ràpid d'aquesta nova malaltia i també s'han evidenciat dos aspectes negatius: les mancances en inversions en Sanitat i l'espera en l'atenció de pacients amb altres patologies». Respecte a la visió de futur, Toda va constatar que «la covid-19 sempre va per davant nostre i, malgrat que les vacunacions cada vegada són més efectives, el ritme encara és molt lent. Això no s'ha acabat».

UCIs improvisades

Prèviament a la ponència de M. de la Roca Toda, el cap de les UCs dels hospitals Trueta i Santa Caterina, Josep Maria Sirvent, també va fer un balanç de la resposta a la primera onada i del perfil del pacient crític amb covid-19. «Al principi, havíem d'anar obrint UCIs per poder assumir tot el gruix de crítics; en vam arribar a tenir 71 al Trueta», va recordar Sirvent. Segons va analitzar l'intensivista, el perfil de pacient crític durant la primera onada va ser el d'un home d'entre 60 i 69 anys amb una estada mitjana de catorze dies amb afectacions greus als òrgans. De fet, dels 168 pacients crítics del Trueta i Santa Caterina, en van morir 47 (28%). «La mortalitat de pacients a partir dels 80 anys es produïa pràcticament en tots els pacients.

Respecte a la situació actual, va destacar que «s'han notat els efectes del Nadal en l'increment d'hospitalitzats, tot i que no veig cap onada concreta, sinó una muntanya russa contínua que va començar el 10 de març i que no ha finalitzat», va concloure.

Saturació a l'atenció primària

Seguidament,Josep Lluís Nicolau, director de les àrees bàsiques de primària d'Olot i de Besalú, va analitzar la situació des del punt de vista de les àrees bàsiques de primària. «El primer canvi obligat va ser crear un circuit respiratori diferenciat, un fet mai vist que va implicar una reducció de l'espai físic», Nicolau també va destacar que «vam haver de dedicar un dia menys de mitjana a l'atenció de visites, perquè es destinava a l'atenció de patologies vinculades amb el coronavirus». El metge també es va mostrar crític amb la «cascada de protocols», ja que canviaven sovint i va lamentar la sensació de «col·lapse i saturació» que han viscut en més d'una ocasió.

Respecte a la situació a les residències, la covid-19 «ha demostrat la fragilitat del sistema de centres residencials. El gran repte de l'atenció primària, segons Nicolau, és augmentar la presencialitat i l'accessibilitat, ja que el nou sistema de visites telemàtiques «trontolla per la saturació de consultes per diverses vies». Finalment, va destacar que «cal una descongestió de la burocràcia».

Per acabar, Rafael Ramos, cap de la unitat de recerca en atenció primària de l'ICS Girona, va analitzar l'evolució de les dades epidemiològiques a la regió des del març fins a l'actualitat. També va admetre que «encara hi ha algunes incerteses» però es va mostrar optimista per la vacunació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook