Soc infermera, treballo com a professora a la Facultat d'Infermeria de la Universitat de Girona, i vaig apuntar-me com a voluntària a la primera crida que es va fer des del Govern de Catalunya per participar a la Campanya de Vacunació de la covid-19.
A finals de desembre de l'any passat, vaig assistir al curs de formació del Departament de Salut per poder preparar i administrar la vacuna. Allà se'ns va dir que, en cas que ens necessitessin, rebríem una trucada al mòbil que ens indicaria el lloc on ens hauríem de presentar.
En aquelles primeres setmanes, les notícies que arribaven dels mitjans de comunicació giraven majoritàriament a l'entorn de la lentitud en la vacunació, la manca d'organització, la logística deficient i, fins i tot, en l'escassetat de professionals infermers i infermeres.
La setmana passada vaig rebre la trucada. Em van assignar dia, hora i lloc: una residència de gent gran a la ciutat de Girona. «Porta l'uniforme i allà ja trobaràs la coordinadora i d'altres companyes infermeres que t'ajudaran», em varen dir. Quina alegria! Quantes emocions! Repàs ràpid del procediment d'administració de la vacuna Pfizer-BioNTech, tot preparat, i som-hi!
Vaig arribar puntual a la residència. En només dos minuts, tot l'equip que aquell matí s'encarregaria de la vacunació de les persones grans ingressades i del personal sanitari del centre -cinc infermeres i dues persones d'administració- ja era allà. Cap espera, cap retard.
De les cinc infermeres de l'equip, quatre havien estudiat amb nosaltres, a la UdG. Totes elles són avui excel·lents professionals, amb molts anys d'experiència i competència màxima. Quin orgull!
Vàrem iniciar el procés de vacunació i, al cap de tres horetes, aquesta es va fer efectiva. Eficàcia absoluta!
Després de tot el que havia escoltat i llegit, vaig poder comprovar que res era veritat.
Destacaré només alguns elements que vaig tenir ocasió de comprovar aquell matí i que penso que cal transmetre a la població per evitar pors o malentesos innecessaris. Primer, el rigor en la comprovació de les persones que han de rebre una dosi de vacuna. Segon, la seriositat en el checking de llistats de pacients i personal sanitari que s'han de vacunar, i control de la dosi que els toca (primera o segona). Tercer, la precisió en la preparació i administració de les vacunes. Quart, la paciència per incorporar a l'equip una infermera -jo mateixa- que és el primer dia que s'integra en el procés de vacunació. Cinquè, l'acompanyament en tot moment del personal sanitari de la residència per anar a vacunar cada persona en particular. Sisè, les mesures preventives desplegades. Setè, l'honestedat i la transparència en l'administració, és a dir, s'administra la vacuna al col·lectiu que està establert per protocol i no pas a cap més altra. Vuitè, la coordinació i l'eficàcia de l'equip de vacunació -la coordinadora juga un paper cabdal en aquest apartat- amb l'equip referent de vacunació de la regió sanitària, per resoldre qualsevol problema que aparegui en el moment. I, novè, la precisió en el registre i informatització de les dades respecte a cada persona vacunada.
Des d'aquí, vull transmetre tot el meu reconeixement a la feina ingent que fan els i les professionals infermers i infermeres. Son un pilar fonamental del sistema sanitari. Sempre ho han estat. I, ara, més que mai. Ho estan fent bé i es mereixen la nostra confiança no només pel que saben sinó també pel que saben fer i per la categoria humana que destil·len a través del seu saber estar.
Finalment, tenint en compte que es tracta d'una vacunació massiva que afecta milions de persones i que és un procés complex, voldria dir que també convé fixar-nos en tot allò que s'està fent bé!