Aquesta setmana s'ha complert el primer any des que es van començar a detectar casos de coronavirus a la Regió Sanitària de Girona. Uns primers contagis que, lluny de qualsevol predicció, feien inimaginable tot el que vindria en un futur immediat. I és que, un any després, s'han registrat més de 60.000 infectats i gairebé 2.000 morts.

«Quan vam començar a sentir a parlar d'un nou virus a la Xina, ningú va pensar que tindria aquest impacte global. El contagi es va propagar i va atacar amb força a Itàlia, llavors vam començar a veure les orelles del llop». Amb aquesta premissa, el coordinador de l'UCI del Santa Caterina, Miquel Morales, admet que el virus va agafar a tothom desprevingut, sobretot el sistema sanitari, que va començar a trontollar.

Pocs dies després dels primers contagis, tots els hospitals gironins van patir una gran transformació en un temps rècord i van quedar irreconeixibles. «No sabíem absolutament res d'aquesta nova malaltia, no teníem ni els recursos ni els coneixements necessaris per afrontar-la», recorda Alícia Rey, presidenta del Col·legi d'Infermeres de Girona i cap d'infermeria de Nefrologia a l'hospital de Figueres.

Les UCIs van ser les gran damnificades durant la primera onada, sense deixar de banda la gran pressió assistencial a Urgències i a tot el sistema hospitalari. «Vam aprendre a reinventar-nos i a col·laborar entre tots per sobreviure», explica Josep Vilaplana, president del Col·legi de Metges de Girona i anestesiòleg del Trueta. A més, ben aviat es va començar a evidenciar que el coronavirus seria especialment letal entre la gent gran. Van sorgir brots a residències amb una taxa de contagi i mortalitat altíssima i es van establir protocols severs per intentar aturar la covid-19.

A partir de la segona onada, els cribratges poblacionals es van estendre a tota la regió sanitària i el pes assistencial va recaure en l'atenció primària, que també va haver de reorganitzar tota la gestió assistencial des del principi de la pandèmia. «Vam canviar totalment la manera de relacionar-nos amb els pacients, a distància, un fet insòlit», explica la directora de l'atenció primària a Girona, Sara Rodríguez.

Ni la pressió assistencial a tot el sistema sanitari ni els contagis de covid-19 han acabat de minvar del tot, però sí que s'ha produït un canvi esperançador. En el darrer mes, la mortalitat i la infecció a les residències ha caigut en picat gràcies a la vacuna contra la covid-19, segons ha constatat el gerent del CatSalut a Girona, Miquel Carreras. I és que, des que es va posar en marxa a finals de l'any passat, es va començar a veure la llum al final del túnel.

Març de 2020 · Primera onada: UCIs col·lapsades

El 28 de febrer del 2020, l'hospital Trueta atenia la primera pacient amb coronavirus a la Regió Sanitària de Girona, una dona que havia vingut d'un viatge a Itàlia i que va quedar ingressada a la Unitat de Malalties Infeccioses de Medicina Interna. Aquest va ser el primer ingrés de les gairebé 1.700 hospitalitzacions per coronavirus que s'han produït al Trueta en l'últim any, dels quals 389 han estat a l'UCI.

L'hospital de referència de Girona va experimentar una gran transformació per poder atendre l'elevat gruix d'ingressos i, sobretot, els crítics. Cal tenir present que l'hospital partia d'una UCI amb 18 llits i va arribar a tenir 74 crítics amb coronavirus i, si es tenen en compte els crítics i semicrítics amb altres malalties, el màxim es va assolir el 8 d'abril, amb 82 pacients. Es van haver d'habilitar nous espais per atendre aquests pacients i tots els sanitaris de l'hospital van haver de col·laborar. Tenint present que patien mancances d'equips de protecció individuals i que s'enfrontaven a un virus totalment desconegut.

«Hi va haver por per part de tothom, però, malgrat els pocs recursos i la poca protecció, no vam tenir altre remei que autogestionar-nos. Mai havíem viscut una cosa així, pràcticament tot el sistema es va bolcar en una sola patologia», recorda Josep Vilaplana.

Reorganització d'hospitals

D'altra banda, l'hospital Santa Caterina és l'altre gran centre sanitari de referència de Girona que també compta amb llits d'UCI. «Vam fer un esforç molt gran per adaptar-nos al volum de pacients amb coronavirus i vam transformar totalment l'hospital en dues parts: un espai per atendre els pacients amb covid-19 i l'altre per la resta. Vam parar la majoria d'activitat als quiròfans i només fèiem operacions urgents», recorda Miquel Morales.

Pel que fa a l'UCI, quan va començar la pandèmia feia pràcticament un any que l'hospital l'havia estrenada i tenia capacitat per a sis crítics. En pocs dies van superar aquest màxim i en van arribar a tenir quinze d'ingressats. «Vam improvisar una altra UCI amb sis llits més i també vam ampliar boxs. No teníem suficients respiradors i en vam aconseguir d'altres unitats que estaven inactives per la pandèmia», explica Morales.

El perfil de pacient crític durant la primera onada va ser el d'un home d'entre 65 i 75 anys. En total, hi va haver 45 pacients intubats amb una mortalitat del 30%.

Respecte als hospitals comarcals, també van haver de reorganitzar-se i, en molts casos, improvisar UCIs per evitar derivacions de pacients a altres centres sanitaris de referència.

«Urgències se sol emplenar entre el gener i el febrer, per la grip, però no estàvem preparats per una intensitat tan elevada i prolongada com aquesta», explica Alícia Rey, que admet que anar a treballar era com «una batalla constant». Josep Vilaplana diu que a la primera onada «vam adquirir coneixements i experiències que encara perduren i que ens marcaran per sempre». També agraeix la solidaritat de la gent, durant el confinament, que van ajudar a evitar el contagi.

Octubre de 2020 · Segona onada: Pes en l'atenció primària

El pes en l'atenció primària ha sigut clau durant tot el darrer any. A finals de març, van rebre el traspàs de gestió de les residències de gent gran i van haver de fer el seguiment de tots els brots que es van anar produint, amb la col·laboració dels delegats residencials i el servei de vigilància epidemiològica. «La pandèmia ens ha afectat a tots, però a les residències hi ha hagut un impacte molt important perquè hi conviuen persones grans, que són més vulnerables, i perquè estan en un entorn tancat», explica la directora d'atenció primària a Girona. «En l'àmbit assistencial, les residències són les que van marcar l'esforç més gran de l'atenció primària durant la primera onada», explica Sara Rodríguez. D'altra banda, des del març,tots els CAPs també es van haver de reorganitzar amb la creació de circuits diferenciats i l'atenció al pacient va canviar totalment, amb l'impuls de l'atenció telemàtica. També es va prioritzar tot el que era urgent per no congestionar el sistema.

Coincidint amb la finalització de les vacances d'estiu i el retorn a les escoles, els casos es van tornar a disparar. A més, es van impulsar cribratges massius a la població.

«Vam incorporar tasques que no havíem fet mai: recollides de mostres, rastreigs de casos, seguiment dels positius... tot això amb equips de protecció individual i, majoritàriament, a distància del pacient», explica Rodríguez i remarca que «darrere de cada PCR hi ha una gran feinada logística i d'organització que la majoria de la gent desconeix».

La setmana que es van registrar més positius de la pandèmia és l'última d'octubre, amb un total de 4.189.

Sobrecàrrega assistencial

La presidenta del Col·legi d'Infermeres constata que hi va haver «sobrecàrrega assistencial» sobre l'atenció primària, que encara perdura. «Es va deixar de fer el seguiment de molts pacients crònics i tot això té una repercussió evident», admet.

El president del Col·legi de Metges es mostra crític i lamenta que la segona onada «va evidenciar l'infrafinançament que pateix Salut i que va repercutir directament en l'atenció primària, que es va desbordar i la pitjor conseqüència és el desgast dels professionals sanitaris», explica. També remarca aspectes que han fallat com ara el canvi de protocols constant i la saturació de les línies telefòniques, entre d'altres. «Necessitem una reforma urgent del sistema», conclou.

D'altra banda, Rodríguez concreta que «a partir de la segona onada es va contractar personal sanitari de reforç que va ajudar a reduir la pressió assistencial als centres d'atenció primària gironins».

Gener de 2021 · Tercera onada: Vacunacions: esperança cap al final

A partir del gener va començar la tercera onada, tot i que Miquel Morales no opina el mateix. «Als hospitals, va començar la segona onada a l'octubre i encara perdura, no hem tingut mai una davallada de pacients tan evident com a l'estiu, per tant vivim en una onada continuada», remarca. Des de l'inici de la pandèmia i fins ara, l'UCI del Santa Caterina ha atès 205 crítics. «Quan el volum de pacients als hospitals realment baixi, tota aquesta pressió sanitària ens passarà factura».

A cavall entre la segona i la tercera onada, a Girona també es van viure els pitjors brots residencials amb una alta mortalitat, fet que no succeïa des del pic de la primera onada. Destaca el de la residència Montsacopa d'Olot, que va infectar una seixantena de residents, dels quals en van morir setze, i el de les Forques de Vilafant, que també va finalitzar amb setze morts.

La tercera onada, però, va arrencar amb una notícia esperançadora: l'inici de la vacunació contra la covid-19 i els primers beneficiats de les dosis van ser els residents de geriàtrics, els més castigats per la pandèmia.

«L'administració de la primera vacuna, el 27 de desembre, va ser el primer pas cap a la immunització de la població i els beneficis s'han començat a notar», explica el gerent del CatSalut a Girona, Miquel Carreras. Els contagis han baixat un 70% entre gener i febrer i les defuncions, un 72%. Carreras també destaca que la vacunació «ha suposat una flexibilització del protocol de sortides de les residències i ha permès tallar els contagis i els brots que s'havien produït durant la pandèmia». De fet, segons l'actualització de dimecres passat, només hi havia tres positius registrats a la regió.

Residents immunitzats

A més, hi ha un 87,34% de residents vacunats en segona dosi i el 61,54% de treballadors . Seguidament, un 60% de sanitaris també estan vacunats en segona dosi i dels grans dependents, n'hi ha un 46% amb la primera dosi.

El pes de la vacunació també recau en l'atenció primària. Carreras afirma que «la seva tasca és indispensable per ajudar-nos a superar la crisi» i admet que els professionals «han estat molt tensats en els darrers mesos». Quant a les expectatives de futur, el gerent del CatSalut envia un missatge de tranquil·litat. «Tothom es vacunarà. Les dosis s'estan estenent progressivament entre la ciutadania i ningú es quedarà sense». De moment, un 5,4% de la població s'ha vacunat.

En definitiva, els entrevistats conclouen que aquest darrer any de pandèmia és el «pitjor» que s'ha viscut mai en l'àmbit de Salut Pública. També admeten que es difícil fer previsions perquè sempre «hi ha nous interrogants», afirma Carreras.

«La pandèmia està sent una lliçó de vida, ens pensàvem que la globalització i la tecnologia ens havia fet avançar molt. Però hem de ser humils i aprendre dels errors, perquè aquesta no serà l'única pandèmia del segle XXI», conclou Josep Vilaplana.