Si tornar enrere fos possible, H.A. no s'hagués deixat convèncer per la «professionalitat» de la treballadora que la va empènyer cap a un horror en què fa dos anys que està submergida. Amagada sota unes inicials que tapen vergonya i molta desesperació, hi ha una persona amb la boca destrossada i malalta.

Tot va començar amb un anunci a la televisió on una cadena de clíniques molt mediàtica oferia múltiples comoditats per pagar un tractament dental que «tots ens mereixem». Aquesta bona predisposició al pagament a terminis, que suposava un descans per a una butxaca que no estava precisament plena, va instar H.A. a fer una visita a la clínica Dentix de Figueres el març de 2019. No tenia problemes bucals, assegura, sinó que volia que li arreglessin els espais que tenia entre les dents. «Era un problema estètic, jo no tenia ni càries ni dents corcades», sosté l'afectada.

Però un cop va ser allí, li van trobar de tot: «Tens la boca malament. Si no fas un tractament, et cauran totes les dents!», li van dir. Ells tenien la solució per 1.800 € que podia pagar a còmodes terminis mensuals. «Per convèncer-me em va ensenyar una foto de com em quedaria la boca», i ja pràcticament havia picat l'ham.

«Va ser quan vaig sentir la paraula descompte que m'hi vaig llançar», admet. I és que durant només dos dies tenia opció d'acollir-se a una rebaixa del 10% del tractament, i per tant calia decidir-se ràpid. I així ho va fer. «Aquí va ser on em van atrapar i va començar el meu infern».

Un cop firmat el contracte on es responsabilitzava de pagar un tant al mes, uns 140 €, va començar el calvari de les cites anul·lades, que han referit múltiples afectats a Diari de Girona.

En dos anys, ha tingut menys de deu visites entre múltiples d'altres que li han anul·lat. Però van ser suficients per deixar-li la boca «trencada»: «Em van trencar les dents posteriors en una visita, i en una altra em van fer unes pròtesis dentals que se'm van partir per la meitat al cap de poc temps», explica.

Plorar de dolor

Des que les clíniques van tancar coincidint amb la pandèmia, va haver de suportar el dolor de tenir la boca inflamada i amb una pròtesi dental trencada. «Plorava cada dia de dolor, em feia mal beure líquids freds i calents i menjar era un calvari», rememora l'afectada.

L'octubre passat van reobrir les clíniques, i va poder tornar-hi perquè li arreglessin la pròtesi. A Figueres, la clínica va convertir-se en un «camp de batalla», segons recorda l'afectada: «Hi havia gent cridant desesperada, un senyor amb un pal que volia trencar els vidres i una senyora es va desmaiar», relata. «Va ser una imatge horrible. Fins i tot van haver d'intervenir els Mossos».

Aquell dia, però, va aconseguir parlar amb una professional, que es va «espantar» quan li va ensenyar la boca. «Em va fer una pròtesi provisional, tot i que em va dir que feia mesos que no cobrava i que m'ho faria per ajudar-me».

Aquell mateix dia, en ple escàndol de les clíniques després d'estar mig any tancades i amb milers de clients desesperats, «volien treure'm més diners, no m'ho podia creure!», sospira. «El director de la clínica va dir-me que m'havia preparat un pressupost al despatx perquè m'havien de matar un nervi i no estava inclòs al tractament inicial».

La pròtesi provisional, que ara porta, també se li va trencar. Des de llavors, arrossega una infecció a la boca que ha pogut calmar una mica amb medicació que li han donat des del CAP de Roses, on li van dir que no podien resoldre-li la pròtesi perquè és competència de les clíniques privades.

Els 1.8000 euros que costava el tractament inacabat ja han estat pagats. Al principi els pagaments els feia directament amb la clínica, però al cap d'uns mesos li van dir que havia de pagar-ho a través d'una financera internacional. «He trucat molts cops i ningú m'ha atès».

També ha anat als Mossos a denunciar, però «em van recomanar que acudís a plataformes d'afectats per interposar una demanda col·lectiva, perquè individualment costa molt que et tornin els diners i judicialment és un procediment car», explica.

«No soc la mateixa»

Aquest incident li ha canviat completament la vida, creu que no és ella mateixa i ara es troba en un punt en què «no sé què fer». La venda en el concurs de creditors d'una part de les clíniques de tot l'Estat a un fons d'inversió ha deixat la d'Olot com a única alternativa dels clients gironins. Però per ara, un mes després de la seva reobertura, encara no ha aconseguit contactar-hi.

«Des de l'inici de la pandèmia no he treballat i em fa por buscar feina tot i saber que cal anar amb mascareta», exposa l'afectada. «Tinc depressió i la meva relació amb la parella també s'ha danyat per culpa de tot això. No em sento còmoda ni a casa meva», assevera, amb veu trista.