07 de març de 2021
07.03.2021
Diari de Girona

Menys fills, més ocupació: el canvi de rol de la dona en 40 anys

Durant les últimes quatre dècades s'ha endarrerit sis anys l'edat de tenir el primer fill i s'ha duplicat la taxa d'ocupació femenina

07.03.2021 | 00:32
Menys fills, més ocupació: el canvi de rol de la dona en 40 anys

Evolució social i laboral. Malgrat que encara queda camí per recórrer, les dades estadístiques mostren com el rol de la dona ha evolucionat, en els darrers 40 anys, tant en l'àmbit personal i familiar com en el professional.

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones, també conegut com a Dia de la Dona Treballadora, que reivindica la igualtat de gènere en tots els àmbits però, sobretot, en l'àmbit laboral. I és que tot i que queda molt camí per recórrer -la bretxa salarial segueix existint, i les dificultats de les dones per accedir a certs càrrecs, també-, el perfil de la dona gironina ha canviat notablement en els últims 40 anys. Si s'observen les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, les dones gironines han doblat la seva taxa d'ocupació al llarg de les últimes dècades, mentre que han endarrerit sis anys de mitjana l'edat en què tenen el primer fill, estan menys disposades a contraure matrimoni i, si ho fan, ho fan anys més tard. També han vist incrementar considerablement la seva esperança de vida, que se situa al voltant dels 86 anys.

La radiografia de les quatre últimes dècades permet constatar la incorporació de la dona al món laboral. Segons dades de 2019, la taxa d'ocupació de les dones a Girona és del 53,74%, mentre que l'any 1979 la taxa mitjana de les dones a Catalunya (ja que no hi havia encara dades desglossades per província) se situava en el 26,9%. Pel que fa a la taxa d'activitat, ha passat del 30,14% al 59,09% en el mateix període. Tot i això, en molts casos, la bretxa salarial entre homes i dones continua existint. Per exemple, la presidenta del Consell de l'Advocacia Catalana, Maria Eugènia Gay, ha recordat aquesta setmana que, segons l'INE, les diferències salarials entre homes i dones al conjunt de l'Estat se situen en un «alarmant» 21,4%, fet que, alerta, es tradueix en «una major precarietat per a les dones». També ha alertat de la permanència d'un «sostre de vidre que es resisteix a trencar-se», referint-se a la poca representació femenina en els òrgans de decisió i direcció de les entitats tant públiques com privades.

A més, el sindicat UGT va alertar divendres passat que les dones han experimentat una major caiguda de l'ocupació provocada per la pandèmia: Girona va tancar el 2020 amb una caiguda de dones amb feina del 7,4%, cosa que va suposar tres punts percentuals més que la davallada dels homes, que es va situar en un 4%.

La incorporació de la dona al mercat laboral ha anat acompanyada d'una progressiva transformació de la seva vida personal i familiar. En primer lloc, durant aquestes quatre dècades, s'ha reduït el nombre mitjà de fills de les gironines: l'any 1979, l'estadística indicava que cada dona de la demarcació tenia una mitjana de 2,47 fills, mentre que l'any 2019 la mitjana se situava en només 1,4. Aquesta caiguda de la natalitat ha fet que, en els darrers anys, el creixement vegetatiu de la població gironina hagi estat negatiu, ja que el nombre de defuncions ha estat superior al de naixements. De tota manera, l'arribada d'immigració ha compensat aquesta tendència.

I, a més d'haver reduït a la meitat el nombre de fills, també s'ha endarrerit l'edat mitjana de la maternitat, especialment en el cas del primer fill. L'any 1979, l'edat mitjana per tenir el primogènit era de 24,07 anys per a les dones gironines. Quatre dècades més tard, el naixement de la primera criatura s'havia endarrerit sis anys, és a dir, fins als 30,3 anys. Pel que fa a l'edat mitjana de la maternitat (comptant tots els fills), també s'ha endarrerit, tot passant dels 27,12 anys el 1979 als 31,55 anys el 2019.

Durant aquest període, a més, les dones han decidit deixar de passar per l'altar. L'any 1979, els fills que naixien de mares no casades a les comarques gironines eren un excepció: només un 2,99% del total. En canvi, l'any 2019, gairebé la meitat d'infants que van néixer eren de mares no casades: un 47,69%. A més, igual que en el cas de la maternitat, també s'ha endarrerit l'edat mitjana del matrimoni: quatre dècades enrere, les dones gironines es casaven als 23,03 anys, mentre que actualment ho fan gairebé als 34 anys. Per tant, l'edat mitjana del primer matrimoni s'ha allargat més d'una dècada, tot i que, en molts casos, les dones opten per no casar-se.

El que s'ha allargat també és l'esperança de vida. Les dones que van néixer l'any 1979 tenien una esperança de vida de 77,48 anys. En canvi, la generació de nascudes actualment poden arribar fins a gairebé els 86 anys d'edat (o almenys això indicaven les estadístiques just abans de la pandèmia, que, segons ha advertit el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, farà retrocedir l'esperança de vida entre 0,9 i 1,5 anys).

Tot i això, la pandèmia no aturarà la celebració del 8-M de 2021 a les comarques gironines. Malgrat que haurà de ser menys multitudinari que els darrers anys, en què les convocatòries del 8-M havien reunit milers de persones a la ciutat de Girona, s'han programat nombroses activitats telemàtiques. A més, es mantindrà l'acte institucional demà a les 12.30 del migdia amb la Diputació, la Generalitat i l'Ajuntament de Girona, que llegiran un manifest conjunt. A la tarda, la Plataforma Feminista ha preparat un acte a la plaça U d'Octubre de Girona, on es farà una performance i es llegirà un manifest on es valoraran les dues sentències absolutòries que hi ha hagut recentment en referència a dues violacions.

Visibilitzar el paper de la dona

Mentrestant, continuen les iniciatives per tal d'intentar donar a la dona la visibilitat que històricament li ha mancat. Per exemple, Vidreres Som Tots-ERC ha reclamat aquesta setmana que es posin més noms de dona als carrers del municipi, tot alertant que només un 3% dels 170 carrers d'aquesta localitat selvatana porten nom de dona. Per això, els republicans demanen a l'Ajuntament que revisi el nomenclàtor i que els nous carrers que es creïn al municipi visibilitzin el gènere femení. «Aquesta invisibilitat no és justa», ha dit la presidenta de la secció local i regidora d'ERC-Vidreres Som Tots, Eva Trias, que ha afegit que «cal repensar els referents que des de l'Ajuntament promocionem, i cal paritat».

Amb el mateix objectiu de donar més visibilitat al paper de la dona, l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro ha elaborat i emès a través de les xarxes socials municipals l'audiovisual Les dones de la Policia Local de Castell-Platja d'Aro, on les agents que hi treballen mostren i posen en valor la seva tasca diària, ja sigui en el patrullatge com en la identificació, els controls o l'atenció ciutadana. A més, en aquest mateix municipi continua amb el projecte 10 dones il·lustres, 10 dones il·lustradores, iniciat ara fa un any, en què una desena d'artistes van retratant, seguint el seu propi estil, dones que són referents per les seves aportacions en coneixements, reivindicacions o lluites socials. Enguany, la iniciativa s'ha ampliat amb dos nous retrats, aquest cop amb dues dones vinculades a la ciència, en el marc de la campanya No Més Matildes, per augmentar les referències de científiques i despertar vocacions entre les nenes i les noies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook