El pes en l'atenció primària ha sigut clau durant tot el darrer any. A finals de març, van rebre el traspàs de gestió de les residències de gent gran i van haver de fer el seguiment de tots els brots que es van anar produint, amb la col·laboració dels delegats residencials i el servei de vigilància epidemiològica. «La pandèmia ens ha afectat a tots, però a les residències hi ha hagut un impacte molt important perquè hi conviuen persones grans, que són més vulnerables, i perquè estan en un entorn tancat», explica la directora d'atenció primària a Girona. «En l'àmbit assistencial, les residències són les que van marcar l'esforç més gran de l'atenció primària durant la primera onada», explica Sara Rodríguez. D'altra banda, des del març,tots els CAPs també es van haver de reorganitzar amb la creació de circuits diferenciats i l'atenció al pacient va canviar totalment, amb l'impuls de l'atenció telemàtica. També es va prioritzar tot el que era urgent per no congestionar el sistema.
Coincidint amb la finalització de les vacances d'estiu i el retorn a les escoles, els casos es van tornar a disparar. A més, es van impulsar cribratges massius a la població.
«Vam incorporar tasques que no havíem fet mai: recollides de mostres, rastreigs de casos, seguiment dels positius... tot això amb equips de protecció individual i, majoritàriament, a distància del pacient», explica Rodríguez i remarca que «darrere de cada PCR hi ha una gran feinada logística i d'organització que la majoria de la gent desconeix».
La setmana que es van registrar més positius de la pandèmia és l'última d'octubre, amb un total de 4.189.
Sobrecàrrega assistencial
La presidenta del Col·legi d'Infermeres constata que hi va haver «sobrecàrrega assistencial» sobre l'atenció primària, que encara perdura. «Es va deixar de fer el seguiment de molts pacients crònics i tot això té una repercussió evident», admet.
El president del Col·legi de Metges es mostra crític i lamenta que la segona onada «va evidenciar l'infrafinançament que pateix Salut i que va repercutir directament en l'atenció primària, que es va desbordar i la pitjor conseqüència és el desgast dels professionals sanitaris», explica. També remarca aspectes que han fallat com ara el canvi de protocols constant i la saturació de les línies telefòniques, entre d'altres. «Necessitem una reforma urgent del sistema», conclou.
D'altra banda, Rodríguez concreta que «a partir de la segona onada es va contractar personal sanitari de reforç que va ajudar a reduir la pressió assistencial als centres d'atenció primària gironins».
