09 de març de 2021
09.03.2021
Diari de Girona

«Les dones hem estat a primera línia, i ens ho hem trobat tot per fer a casa»

El manifest institucional del Dia de la Dona incideix en el desigual repartiment de les càrregues de les tasques en temps de pandèmia

08.03.2021 | 23:31
Fina Surina llegint el manifest.

La manera com la pandèmia de la covid-19 ha posat de manifest el que, segons definia diumenge en una entrevista en aquest diari la sociòloga Cristina Sánchez Miret, és una «clara divisió sexual del treball». És a dir, que, en temps de pandèmia i confinament, les dones han treballat més a primera línia sense que això els hagi comportat més ajudes de les seves parelles a casa. Davant una destacada representació de les principals institucions polítiques de la demarcació, la coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones a Girona, Fina Surina, es va encarregar de la lectura d'un reivindicatiu manifest. «Les dones continuem dedicant entre dos i tres cops més de temps a les tasques domèstiques i de cura, i això va en detriment de la nostra carrera professional i del nostre temps de lleure, que hauria de ser exactament igual d'important que el dels homes, hem estat teletreballant i fent-nos càrrec de tot», va dir Surina en un acte organitzat conjuntament per l'Ajuntament de Girona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona amb la presència del delegat del Govern català a Girona, Pere Vila; l'alcaldessa, Marta Madrenas; la vicepresidenta primera de la Diputació, Maria Puig; el subdelegat del Govern estatal, Albert Bramon, i diferents delegats territorials o regidors de l'Ajuntament de Girona o diputats provincials.

En el manifest, Surina va començar citant un informe de l'Observatori de l'Igualat de Gènere on, a partir d'enquestes, es constata que «durant el confinament de març-abril del 2020 les dones vam manifestar en gairebé el 60% que érem nosaltres les persones que ens ocupàvem de manera principal o en exclusiva de les tasques domèstiques, tot i que la nostra presència en les ocupacions de primera línia era majoritària: 64% en venda de productes bàsics, 86% en personal de neteja, 80% en personal de serveis socials, 84% en personal de residències per a gent gran i 70% en personal sanitari i farmacèutic».

Aquesta dualitat, més dones en treballs de primera línia i, segons les enquestes, la poca corresponsabilitat dels homes en les feines domèstiques, va portar Surina a recordar que «els estereotips encara són ben arrelats en l'imaginari dels homes» perquè «les dones continuem dedicant entre dos i tres cops més de temps a les tasques domèstiques i de cura, i això va en detriment de la nostra carrera professional i del nostre temps de lleure, que hauria de ser exactament igual d'important que el dels homes». En aquest sentit, el de l'afectació de la maternitat i la paternitat en les carreres professionals, en el manifest d'ahir la coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones a Girona va recordar que «en el 92% dels casos també som les dones que ens agafem excedències per tenir cura dels nostres fills i filles».

En la lectura del manifest, que es va fer al pati de l'edifici de la Generalitat a Girona, també es va recordar una altra de les dures conseqüències de la pandèmia entre les dones. L'increment de la violència de gènere «a conseqüència de la convivència obligada i continuada de les dones amb els seus agressors». «Gairebé es van doblar les trucades mitjanes setmanals a la línia 900 900 120 al llarg dels mesos de març a juliol, de confinament i desescalada», va llegir Surina, que va demanar aprofitar la crisi «per consolidar una transformació social de base feminista que estronqui d'un cop definitiu els fonaments d'aquesta societat masclista i androcèntrica, en la qual els homes encara no han après a renunciar als seus privilegis perquè les seves companyes puguem viure amb les mateixes condicions i oportunitats que ells sense les pors ambles quals els és més còmode que vivim».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook