12 de març de 2021
12.03.2021
Diari de Girona

Un any de covid-19 a les comarques gironines: 61.486 contagis i 1.965 morts

Des del març passat, 7.039 persones han ingressat per coronavirus, 1.013 a unitats de crítics i semicrítics

12.03.2021 | 15:00
Professionals del Trueta atenent un pacient Covid a l'UCI l'abril passat

Un any de lluita contra la covid-19 a les comarques gironines en xifres. Segons recorda el CatSalut, el primer cas de coronavirus de la regió sanitària es va detectar el 29 de febrer del 2020 i, des d'aleshores, els professionals del sistema sanitari s'han "bolcat" en l'atenció dels pacients i en fer proves per detectar contagis. En un any, s'han registrat 61.486 contagis (58.306 confirmats per PCR o TAR) i s'han hagut de lamentar 1.965 morts. Des del març, un total de 7.039 pacients amb covid-19 han ingressat als hospitals de la demarcació i, d'aquests, a 1.013 els han hagut d'hospitalitzar a unitats de crítics i semicrítics. Això suposa que el 14,3% dels malalts han necessitat aquest tipus d'atenció per la gravetat del seu estat de salut.

El dia de més ocupació de pacients amb covid-19 va ser el 5 d'abril -durant la primera onada- quan hi havia un total de 654 persones ingressades, 105 de les quals estaven en una situació crítica. El dia amb la màxima ocupació de pacients crítics i semicrítics va ser tres dies després, el 8 d'abril, amb 108 llits ocupats per pacients amb covid-19. Aquell mateix dia també es va registrar un pic diari de 33 defuncions.

En relació a la segona onada, el màxim d'ingressos es va produir el 9 de novembre amb 439 persones hospitalitzades, 39 a la unitat de crítics. Va ser també durant la tardor passada quan es va registrar un pic en el nombre de contagis a la regió sanitària de Girona amb 904 positius informats el 23 d'octubre.

Durant la tercera onada, l'actual, l'11 de gener ha estat el dia amb major nombre de persones ingressades als hospitals de la demarcació: 362 en total, 43 dels quals crítics o semicrítics. La tercera onada va enllaçar amb el tancament de la segona i, per tant, va començar amb unes dades d'ingressos ja més elevades que en els episodis anteriors.

Una zona covid a l'Hospital Trueta l'abril del 2020 | H. Trueta

Segons remarca el CatSalut, les dades reflecteixen com, en cadascuna de les onades, s'han anat reduint els contagis. Així, el pic detectat aquest gener és menys de la meitat dels 654 hospitalitzats el 5 d'abril passat. A més, l'ocupació elevada de llits crítics durant la primera onada va obligar a aturar pràcticament tota l'activitat que no estava relacionada amb el coronavirus. Durant les altres dues onades això no ha passat i han pogut mantenir part de l'activitat hospitalària.

En relació als professionals sanitaris, el 4 d'abril és el dia amb més treballadors aïllats: 489 positius i 171 en quarantena preventiva, que en aquell moment estaven pendents de resultats. El pic dels sanitaris positius confirmats es va produir pocs dies després, el 9 d'abril, amb 548 professionals sanitaris contagiats. L'arribada de la vacuna ha permès reduir els contagis en aquest col·lectiu i aquest dijous eren 14 els sanitaris positius.

Atenció primària

Els professionals de l'atenció primària també s'han convertit en una peça fonamental en la lluita contra la pandèmia, sobretot a l'hora de detectar casos positius. Des del mes de març del 2020 fins ara els CAP han fet 257.012 visites a pacients de covid-19. Per aquest motiu, el Departament de Salut ha reforçat l'atenció primària amb la incorporació de nous perfils professionals. En el marc del Pla d'Enfortiment i Transformació de l'Atenció Primària del Servei Català de la Salut (CatSalut), han fet 111 noves contractacions que han permès reorganitzar les funcions incorporant nous processos de treball i enfortir l'atenció, a banda de les que han fet cadascuna de les entitats proveïdores del sistema català de Salut.

En paral·lel, el CatSalut també ha impulsat diverses actuacions per millorar el confort dels professionals i pacients dels CAP a través del Pla Confort amb intervencions centrades en l'estructura dels edificis, en les necessitats tecnològiques i en la compra d'aparells mèdics. Aquestes intervencions emmarcades han suposat una inversió aproximada de 900.000 euros (no s'hi inclouen les impulsades a iniciativa de les entitats gestores).

Les proves diagnòstiques han sigut l'element "clau" en la detecció de la malaltia per fer el seguiment de la persona positiva, garantir l'aïllament i rastrejar els contactes estrets per tallar les cadenes de transmissió. Durant aquest any, els sanitaris han fet 760.349 proves (570.334 PCR i 190.015 TAR), amb un percentatge de positivitat del 8,02%. La mitjana d'edat de les persones positives a Girona ha fluctuat en els últims mesos. En el global, se situa en 43 anys i el 53,6% de les persones contagiades són dones.

Vigilància Epidemiològica

Des de la subdirecció regional a Girona de l'Agència de Salut Pública de Catalunya han fet un estudi epidemiològic en profunditat dels casos de covid per intentar determina les causes de contagi, accelerar la detecció de possibles focus i el seguiment de les cadenes de transmissió. A més, amb l'objectiu de detectar asimptomàtics portadors del virus i tallar les cadenes de transmissió de la malaltia, Salut Pública ha activat durant aquest any diversos cribratges massius als municipis amb indicadors epidemiològics més desfavorables.

El 3 de setembre, el primer cribratge va ser a Salt . La fórmula es va estendre a diversos municipis a mida que es detectava un índex epidemiològic elevat, així com en centres educatius. En el conjunt dels cribratges comunitaris, han fet 14.350 proves amb un índex de positivitat del 0,71%.

A més, el Servei de Vigilància Epidemiològica a Girona ha incorporat entre els mesos de novembre i febrer personal enquestador de casos positius i de contactes, amb l'objectiu d'enfortir el rastreig dels contagis i prevenir l'expansió del virus. Són 123 persones en total que treballen per la subdirecció regional a Girona de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i tenen la funció de fer el seguiment telefònic dels afectats, de les mesures d'aïllament, la gestió de proves diagnòstiques i d'acompanyar la persona durant tot el procés de quarantena.

Personal sanitari realitzant una PCR | M. Lopez (ACN)

Amb les darreres contractacions, han passat a tenir una estructura de més de 300 persones, una xifra que dobla la plantilla de l'inici de la pandèmia.

La pandèmia ha fet que haguessin de néixer nous perfils per donar resposta a les noves necessitats i situacions. És per això que, a banda dels 123 rastrejadors, també han incorporat 79 gestors covid a l'atenció primària i 48 referents escolars covid. Els primers s'encarreguen de fer el seguiment dels casos sospitosos de coronavirus i dels seus contactes i el segons actuen com a enllaç entre el centres escolars i Salut. S'encarreguen de coordinar amb la direcció de les escoles les casuístiques que es detecten a cada centre, controlen les autoritzacions familiars per fer proves als centres educatius i col·laboren en els cribratges i en l'estudi dels contactes. També s'han creat noves figures com els referents de residències, els delegats territorials de residències, els equips mòbils de proves PCR o els equips de vacunació.

Camí a la immunització

L'arribada de la vacuna a les comarques gironines el 27 de desembre a la residència Creu de Palau de Girona va obrir el camí cap a la immunització. La millora de les dades de contagis i defuncions a les residències, amb una caiguda del 70% i del 72% respectivament entre el mes de gener i febrer, evidencia la importància de la vacuna per frenar la pandèmia. El 93% dels usuaris de residències gironines ja han rebut la primera dosi, així com el 65% dels grans dependents i el 54% dels professionals essencials. La vacunació segueix avançant i la cobertura a la regió és del 8,5% en primera dosi amb 65.375 persones vacunades.

Imma Fornells, la primera sanitària gironina en rebre la segona dosi de la vacuna | Dep. Salut
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit