12 de març de 2021
12.03.2021
Diari de Girona

L'Alt Empordà i el Pla de l'Estany, amb més zones aptes per a parcs solars

Un estudi de la Diputació i la UdG indica que s'hauria de prioritzar fer-los en sòls urbanitzats i que la planificació sigui supramunicipal

11.03.2021 | 23:17
L'Alt Empordà i el Pla de l'Estany, amb més zones aptes per a parcs solars

Les comarques de l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany són les que tenen més sòl no urbanitzable apte o molt apte per acollir instal·lacions de producció d'energia renovable solar al conjunt de les comarques gironines. Així ho indica un estudi elaborat per la Diputació de Girona i la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona (UdG), que conclou que cal fer una planificació supramunicipal d'aquest tipus d'instal·lacions i optar, sempre que sigui possible, per ubicar-les prioritàriament en sòl urbà o urbanitzable.

L'estudi identifica 15.400 hectàrees de sòl no urbanitzable que són «aptes» o «molt aptes» per a acollir instal·lacions d'energia solar a les comarques gironines, la majoria de les quals es troben a les comarques del Pla de l'Estany i l'Alt Empordà, amb 4.000 hectàrees cadascuna. Per tal de fer aquesta classificació, els investigadors han tingut en compte aspectes com la classificació del sòl, la seva aptitud agroecològica, el seu valor natural i els sòls de protecció especial delimitats pel Pla Territorial Parcial de les comarques gironines. A més, també han observat quins espais estan inclosos dins de PEIN, les cobertes de sòl (especialment a les zones boscoses), la pendent i els espais de connectivitat ecològica.

A partir d'aquí han elaborat un mapa, però, segons la coordinadora de l'estudi, Mita Castañer, no es pot considerar definitiu, ja que en cada cas s'hauria de fer una aproximació a escala local i tenir en compte altres aspectes, com per exemple l'impacte paisatgístic, la normativa del POUM o el patrimoni natural i cultural. Es tracta, doncs, d'una primera aproximació a la qüestió.

Les dades de l'estudi indiquen que, en general, la gran majoria del territori no urbanitzable de les comarques gironines no és apte per a localització d'instal·lacions d'energia solar, ja que comtpa amb un paisatge «molt ric i divers» que cal preservar. És per això que el document proposa que, en cas que sigui possible, es prioritzi la instal·lació d'aquest tipus d'equipaments en sòls urbans i urbanitzables. En cas que sigui necessari fer-ho en sòl no urbanitzable, les comarques amb un terreny més apte són el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà, amb unes 4.000 hectàrees cadascuna. En una franja mitjana es troben la Cerdanya i el Ripollès, i, ja més enrere, la resta de comarques

La Diputació de Girona va decidir encarregar aquest estudi perquè va detectar que, arran de la publicació del decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls per a les energies renovables, cada cop més ajuntaments han rebut propostes per a la ubicació d'instal·lacions d'energia solar als seus termes municipals, a les quals no saben com donar resposta. Per a la diputada de Medi Ambient, Anna Barnadas, la transició energètica és un procés ineludible per a la Diputació -que hi treballa des de fa anys- i per al conjunt dels municipis gironins, però creu que s'ha de fer bé. «El país, en un moment clau d'emergència climàtica, necessita criteris clars acordats amb els municipis sobre on cal ubicar les instal·lacions d'energies renovables», va assenyalar. És per això que va defensar que cal una visió supramunicipal, i va mostrar la seva voluntat de posar aquest estudi en mans dels municipis, els consells comarcals o la conselleria que correspongui, per tal que es converteixi en una eina per poder fer aquesta transició energètica seguint «uns criteris científics». Barnadas va defensar que cal fomentar la instal·lació d'energies renovables i de producció descentralitzada, «però sempre amb el compromís que garanteixin la preservació dels valors ambientals, patrimonials i paisatgístics». De la seva banda, el responsable de Medi Ambient de la Diputació, Marc Marí, va indicar que el terreny apte que hi ha disponible a la província seria suficient per a garantir-ne l'abastiment energètic, i també per aportar la corresponent quota de solidaritat amb els altres territoris.

L'estudi, però, no entra a analitzar quina hauria de ser la ubicació dels parcs eòlics, que també han estat font de controvèrsia. Castañer va indicar que, a causa del vent, els criteris no serien extrapolables.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook