Un any després de la declaració de l'estat d'alarma, els efectes de la pandèmia a la salut mental de les persones són evidents. Durant la primera onada, l'atenció psicològica de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) es va focalitzar en pacients, familiars i sanitaris. Actualment, hi ha un creixement de demandes derivades de la fallida del sector econòmic.
En termes generals, com ha afectat la covid-19 en la salut mental de les persones?
Bàsicament ha provocat molta ansietat, sensació d'inseguretat, pessimisme i incertesa. S'han perdut molts hàbits saludables i el consum de tòxics ha augmentat molt, així com el de fàrmacs, que s'ha triplicat per combatre alguns d'aquests símptomes.
Ara fa un any començava l'estat d'alarma i el confinament, quin impacte emocional va causar a la població?
Vèiem una gran sensació de pànic i d'irrealitat. Hi havia dificultats per processar tot allò que estava passant i la gent es manifestava amb irritabilitat. Cal destacar que la gent gran es va tornar encara més vulnerable, amb por i angoixa d'agafar el virus.
Què va ser el pitjor d'aquelles setmanes tan intenses?
Veure tanta gent que es moria i l'estat devastador de les UCIs.
Com pot afrontar una família la mort d'un ésser estimat sense poder pràcticament acomiadar-se'n?
Inicialment, vam posar en marxa equips de psicòlegs als hospitals on hi havia UCIs. L'objectiu era tractar les famílies de persones que estaven aïllades i que en qualsevol moment podien morir. També vam engegar el sistema de comunicació a través de les tauletes i vam crear una xarxa amb l'atenció primària perquè es posés en contacte amb els familiars. Malgrat tot, som conscients que hi ha moltes persones que tenen un dol mal tancat perquè no es van poder acomiadar dels seus familiars i ara, un any després, es reviuran situacions traumàtiques quan es recordi què va passar.
Quins són els col·lectius que van rebre més suport psicològic?
Durant la primera onada vam incidir en tres col·lectius: pacients, familiars i sanitaris. Respecte als sanitaris, predominava molt la por a contagiar els familiars. També van patir molta sobrecàrrega emocional i, com a conseqüència, tenien insomni i una angoixa terrible. Vam haver de tractar moltes situacions realment dramàtiques per la barreja d'emocions.
Van haver de deixar d'atendre algunes patologies degut a la situació de crisi sanitària?
Per sort, malgrat la situació de crisi, vam mantenir el servei obert. Vam crear més equips per anar a domicilis per si hi havia algú confinat. Malgrat tot, s'ha de dir que vam notar una baixada important d'urgències psiquiàtriques i d'hospitalització. Van baixar els intents de suïcidi i es van estabilitzar els trastorns greus com l'esquizofrènia. De fet, els estudis ja constaten que en períodes de crisi aquest tipus de patologies no empitjoren, el contrari. D'altra banda, sí que hem notat un augment d'entre el 10 i 15% d'addiccions tòxiques.
Després de l'estiu, quan en general la població es va obrir, que va suposar l'aplicació de noves restriccions?
L'OMS ja va catalogar que, al cap d'uns mesos, es va copsar «fatiga pandèmica». Hi havia tristesa i desmotivació. Fins a l'actualitat, hi ha persones que han desenvolupat certa fòbia i incertesa de cara al futur, sobretot els joves.
Per Nadal hauria suposat un trasbals emocional massa gran si s'haguessin aplicat restriccions més severes com a Alemanya?
En una gran part de la població, sí. Tenim un tarannà en què hi ha necessitats socials i de contactes mínims i, en el cas de Nadal, hi intervé el factor clau dels rituals que mai se salten.
Un any després, quins efectes han notat en infants i adolescents? Què va suposar el tancament d'escoles?
Són els que ho estan patint més. Adolescents i joves necessiten tenir més relacions personals i molts d'ells estan acabant estudis i no saben quin futur tindran. Com a conseqüència estem notant un fort augment de trastorns alimentaris severs. Hem passat d'atendre 450 casos a 600. El confinament inicial i el tancament de les escoles va propiciar-ne el creixement, ja que es van sotmetre a una «sobredosi» de convivència.
Actualment quines són les patologies que atenen més des de l'atenció primària?
Hi està havent un increment d'ansietat i depressions com a conseqüència de la crisi econòmica. Ho estem notant especialment a zones que viuen del turisme com la Selva Marítima
Quin impacte emocional ha causat l'inici de les vacunacions?
Clarament, ha suposat un alleujament i hi comença a haver un punt d'esperança cap a la normalització, amb prudència.
