Fa cinc anys, José Badenes va agafar el relleu de la seva tia al capdavant de la botiga de regals artesanals Papers, que suma 30 anys al carrer Ballesteries. Un any després del confinament, Badenes resisteix amb el negoci obert, però es troba amb «dies de 2 euros, dies de 3, altres que fins i tot en facturo 0», explica. «És brutal, perquè no passa gent pel carrer».

Quan va reobrir a l'abril, això era exagerat. Només a l'agost (amb el relaxament de les restriccions i l'arribada d'alguns francesos) i per Nadal, va notar una millora «però per cobrir aquell mes», diu. I posa de relleu els efectes que van tenir les restriccions: «Si la gent no es podia reunir, per a què anava a donar regals?». Un altre fet que els va fer «molt mal» va ser el tancament de restaurants i bars. «Ara hi ha una mica més de moviment, però la gent d'aquí ja ho té tot comprat», passegen per la zona dissabtes (quan estaven obligats a tancar) o bé es troben «en ERTO, o pateixen una altra cosa» derivada de la crisi, diu Badenes. Tot plegat, una cadena.

«M'estan salvat una mica les figures que faig personalitzades per jubilacions o alguna celebració», explica Badenes, tot que en alguns casos, com les figures de nuvis que també feia sovint, el producte no troba sortida perquè els casaments han baixat en picat. Per intentar vendre més, va invertir en crear una pàgina web, però afirma que «no venc quasi res perquè l'he de posicionar millor. I posicionar vol dir més diners, que no tinc», expressa, «és el peix que es mossega la cua».

Resistint «gràcies a la família»

Badenes és autònom i des de març que no paga el lloguer perquè té «la gran sort» que el local és de la seva tia, «però ja és massa temps sense pagar-lo». «Quasi totes les botigues d'aquí són de lloguer», i a molts els han baixat la mensualitat - no prou per mantenir-se gaire més temps, comenta. Alguns veïns li han dit que «si han de treure diners dels seus estalvis, tancaran». Ell ja ha hagut de fer-ho: «Tenia uns estalvis, però s'acaben», lamenta, perquè «tots els mesos tinc pèrdues». «Puc aguantar gràcies a la meva família», assegura. Si no, resistir «seria impossible». I fins i tot així, ara està pendent del banc, que li ha permès d'aturar temporalment el pagament de la hipoteca -un fet que qualifica d'«importantíssim»-, però aviat es reactivarà i, «sense ingressar, no sé com ho pagaré».

I les ajudes?

Badenes té clar que «sense ajudes no es pot mantenir el comerç», però també creu que les que donen no són suficients, ni és fàcil accedir-hi. Va rebre l'ajuda de 2.000 euros de la Generalitat de 2020 i està pendent de la de 400 euros de l'Estat, «però és el que et gastes en menjar». La de l'Ajuntament, li ha estat denegada.

Preocupació pel futur

Ara els comerços estan atents a les mesures, setmana a setmana «amb l'esperança que tot s'obri una mica més», diu Badenes. Confien que les vacunes permetin més llibertat de moviment, «serà un aire». Si no arriba, corre el risc de tancar, i això el preocupa molt de cara al futur: «Tens una edat que ni ets suficientment gran com per jubilar-te anticipadament, ni tan jove perquè et contractin enlloc. Si no et donen feina, i no tens diners per muntar-te un negoci, què fas?».