La degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, Anna Garriga, analitza en aquesta entrevista quin ha estat l'impacte de la COVID en l'economia gironina i quines són les previsions de futur.

Girona va tancar el 2020 amb una caiguda del PIB del 14,2%, més que la mitjana catalana i espanyola. Per què?

Per les característiques pròpies de l'economia gironina. Malauradament, no és cap novetat que a Girona el PIB caigui més. A la crisi financera i immobiliària del 2008, a Catalunya el PIB va caure un 4,5%, mentre que a Girona va caure un 7,7%. I algunes comarques, com la Cerdanya i el Ripollès, varen patir una caiguda brutal.

El cop al turisme és l'únic motiu que explica la davallada?

No. És un motiu més, però jo diria que no és el fonamental. A la darrera crisi econòmica el turisme es va veure molt poc afectat i la davallada del PIB a Girona també va ser superior. El que explica millor l'actual caiguda és la distribució desigual d'ajudes cap al teixit empresarial.

Per exemple?

Per explicar-ho de manera senzilla. Una de les comunitats autònomes on l'economia està menys afectada per la COVID és Extremadura, perquè és una comunitat on el pes del sector públic és enorme i les transferències públiques que reben han estat sempre les més elevades d'Espanya. Així, cap crisi mai els afectarà massa. A Girona estem en el cas oposat. És a dir, que la composició sectorial de l'economia i la mida de les empreses del país condiciona molt la capacitat de resistència en temps de crisi i la capacitat d'arribar ara al finançament indispensable.

Les línies ICO han estat suficients a tots els sectors i empreses independentment de la seva mida?

Crec que no han arribat suficients ajudes a Girona (i a Catalunya, tampoc) i, per això, la caiguda ha estat més accentuada. La caiguda del PIB hauria d'actuar com un senyal d'alarma per al Govern d'Espanya, perquè està dient que aquí fan falta més ajudes públiques.

Quin és el punt fort de l'economia gironina?

Massa sovint es diu que el turisme és un punt feble de la nostra economia. Penso que el sector turístic té molts aspectes a millorar, com tants altres sectors, però és un sector on tenim una avantatge que no podem desaprofitar, al contrari, l'hem de posar en valor. Destacaria molt positivament, el gran dinamisme empresarial i la capacitat exportadora de les empreses càrniques, químiques i algunes metal·lúrgiques.

I el feble?

El gran punt feble, per mi, és el desconeixement existent de la nostra estructura econòmica real. Quan es prenen decisions polítiques sense tenir un coneixement suficient del territori per anticipar els efectes negatius i poder evitar-los, no s'està fent bé la política. I amb la COVID torna a passar, altra vegada.

Quan l'economia creix, Girona sol créixer per sobre de la mitjana, i quan baixa, la província se'n ressent més que les altres? Per què?

Ens falten factors que aportin estabilitat. Més inversió pública, un sector públic ben dotat a ­Girona, afavorir el naixement d'una nova indústria competitiva, posar en valor el territori... Queda molt per fer en aquestes qüestions. En general, l'economia de Girona no va tan bé com tots voldríem.

Què cal fer per sortir de la crisi de la COVID?

El Fons Monetari Internacional va recomanar deu mesures per combatre el xoc econòmic de la COVID, que són: garanties de crèdit, facilitats de liquiditat, indulgència en els préstecs, ampliació de les prestacions d'atur, millora de les prestacions d'atur, desgravacions fiscals, polítiques de suport a la demanda, incentivar la contractació laboral, moratòries a pagament de deute i reestructuracions de deute.

S'estan aplicant?

Els països europeus que han desplegat més ràpidament i amb més intensitat totes aquestes recomanacions han aguantat millor la seva economia. No és el cas d'Espanya.

Què n'opina dels ajuts del Govern per sortir de la crisi?

Els ajuts obliguen a revisar totes les peces de la nostra economia i pensar en com posicionar-nos al futur. Això és bo. Girona, igual com Catalunya, ha d'apostar per la innovació, digitalització, intel·ligència artificial... però aplicada a les petites i mitjanes empreses que per si soles no poden fer el canvi.

Prioritzar les pimes.

Si deixem enrere les pimes cometrem un error greu. Girona ha d'esdevenir més ecològica, i amb això tenim avantatge. Hem d'apostar per l'economia circular, hem de fer la transició energètica però no amb el model insostenible que ens proposen les grans operadores. Desitjo que Girona sàpiga usar el fons europeus per esdevenir més social, amb ocupació de qualitat per retenir el talent i donar una oportunitat als joves. Aquests són els tres grans reptes per Girona, des del meu punt de vista: innovació, sostenibilitat i aposta social.

Quan podrem veure una recuperació a la província?

A l'anterior crisi, l'economia gironina va tardar set anys a recuperar-se. La indústria es va recuperar en només dos anys, i ara també es recuperarà ràpid. El sector serveis es recuperarà quan s'aixequin totes les restriccions de mobilitat, però assolirà el mateix nivell que l'any 2019? La qüestió és: arribaran més ajudes a Girona per poder-nos recuperar més ràpidament? Sense més ajudes que les que hi ha fins ara, la recuperació serà molt més lenta.

Què passarà quan acabin les moratòries i finalitzin els ERTOs?

Si finalitzen els ERTOs i no s'han implementat les mesures necessàries per sostenir les empreses, és evident que l'atur es dispararà a nivells més alarmants. Ara estem tan malament com estàvem a l'anterior crisi quant a nombre d'aturats i encara queden massa treballadors en ERTO. Cal crear ocupació. Calen més ajudes, és un clam! Les ­au­toritats estan fallant en la ­in­ten­sitat de la política econòmica que s'aplica i això aprofundeix la crisi.