A en Jordi Hernández, que fins aquest estiu tenia la botiga de souvenirs Whims del carrer Ballesteries de Girona, la pandèmia li va accelerar tot el procés que el va dur, finalment, a baixar la persiana. Explica que uns anys enrere, l'edifici on es trobava es va vendre, i la nova propietat volia que abandonés el local. Hernández es trobava enmig d'un procés judicial pel possible desnonament de la botiga quan va aparèixer la covid-19, però es mostra convençut que «en circumstàncies normals, hagués pogut aguantar dues o tres temporades més».

Malgrat això, la parada en sec del turisme a la ciutat a causa de la covid-19 el va tocar de ple en el negoci, que era totalment dependent dels visitants estrangers. Això el va fer decidir de no «lluitar» per allargar una mica més el temps de la botiga Whims, i a plegar veles després de 20 anys - abans la botiga que ell duia al mateix lloc venia roba i s'anomenava Ayumi.

L'establiment d'Hernández era de temporada. Normalment «obria des de març fins a novembre, i després tancava i em dedicava a viatjar», detalla. L'any passat, «quan vaig arribar al març, vaig obrir el dia 3 i el 15 ja tancava». Fins al juliol no va poder tornar-hi, i aleshores ja es va trobar amb el litigi que tenia amb els propietaris del bloc.

Un 90% menys de facturació

Tenia l'opció de poder allargar l'estada si pagava un import i el jutge decidia favorablement; una opció que, «si no hi hagués hagut pandèmia, i hagués facturat com els anys anteriors, ho hauria fet, perquè sortia molt a compte», diu. Però de juliol a setembre, explica que va «facturar un 90% menys». Per això «vaig decidir que ho deixava», lamenta. Al novembre ja es trobava buidant el local.

En tot cas, qualifica de «fatal» els mesos en què va estar obert. Un període que acostumava a ser el més fort per ell, amb els dos moments estrella de Temps de Flors, d'una banda, i de l'altra, la temporada d'estiu, especialment l'agost. «La primera activitat que va patir la manca de turistes i el tancament de fronteres he estat jo, una botiga de souvenirs». «M'agradava molt el lloc on estava i com havia muntat l'aparador. Em va saber molt greu tancar», lamenta.

Una feina alternativa

«Ho gaudia molt, hi vaig posar ganes i voluntat en fer el canvi de roba a souvenirs. A més, parlo cinc idiomes, i tinc molts diners invertits en gènere, que és el més car». Per aquest motiu, ara espera que «tot això passi» per tornar a muntar una botiga, també al Barri Vell. El comerciant admet que «ara no és un bon moment per buscar local, perquè molta gent s'ha descapitalitzat», i, a més, «primer fa falta que deixin venir els turistes».

Mentrestant, Hernández ha trobat feina repartint i distribuint el producte d'una carnisseria molt propera al lloc on havia regentat la botiga. Es mostra «feliç» amb el canvi: «Tal com està la situació, tinc molta sort», reconeix, i afegeix que «puc estar així el temps que faci falta. Si m'hi he d'estar dos anys, m'hi estic».