Un article titulat Efectes del temporal Gloria en els ecosistemes de temporal Gloria Posidònia adverteix que «l'afectació en termes de mortalitat ha estat molt elevada i serà difícilment recuperable durant les properes dècades». El document, signat per Teresa Alcoverro (CSIC de Blanes) i altres investigadors, assenyala que la posidònia oceànica «és una espècie particularment vulnerable als temporals d'alta intensitat com el Gloria», degut a una sèrie de factors, entre els quals el fet que moltes praderies ja estan patint altres alteracions per activitats humanes, com per exemple la reducció de transparència de l'aigua, les modificacions de la línia de costa o la destrucció mecànica per ancoratges i pesca de ròssec.

Els resultats de la seva investigació -feta durant dos mesos en setze estacions i vint-i-cinc praderies del litoral català-, assenyalen que, a diferència del que va succeir amb el temporal del dia de Sant Esteve de 2008, «el Gloria ha afectat les praderies de posidònia oceànica a totes les fondàries». Tot i això, també assenyala que els efectes han estat molt variables i que algunes praderies, com la de Mataró, han sofert més danys, mentre que d'altres, com la de ca la Jugadora, al cap de Creus, n'han sofert menys. Segons ha pogut comprovar l'equip de recerca, l'orientació de les cales i l'exposició de la costa on es troben aquestes praderies hi ha tingut molta influència. En aquest sentit, les praderies sobre roca van resultar menys afectades que les que es troben sobre sorra.

D'altra banda, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha impulsat la creació d'un Observatori sobre Inundacions. En aquest marc, l'Institut Flumen (UPC-Cimne) durà a terme una anàlisi de la inundabilitat del tram final de la Tordera a partir dels efectes del Gloria.