El 13 de març s'havia d'acabar -després d'un tercer intent- la moratòria concursal que va paralitzar l'obligació de les empreses insolvents a declarar-se en concurs de creditors als jutjats mercantils. Després de tres anuncis de moratòria que s'han acabat posposant, aquest cop el Govern de l'Estat ha decidit tornar-hi, i ha allargat el termini per presentar-se a concurs fins al 31 de desembre.
Això què implica? Que es paralitza el moment de decidir si una empresa amb molts deutes es pot refinançar o si acaba desapareixent. Tampoc s'admeten a tràmit les demandes dels creditors. De fet, el Govern defensa que, amb la nova pròrroga, les empreses que es trobin en més dificultats per la pandèmia podran tenir l'opció de restablir el seu equilibri patrimonial, i així la moratòria podrà evitar una «innecessària entrada en concurs».
«Aquest nou mur de contenció suposarà una gran allau de procediments concursals de magnitud aclaparadora», explica Ramon Muntada, advocat expert en dret mercantil i mediador concursal. Segons Muntada, les raons que exposa la norma per allargar la pròrroga «grinyolen amb la realitat del nostre entorn, ja que la pandèmia i les mesures restrictives sanitàries, tot i necessàries, han suposat un cop dur pel teixit empresarial en quasi tots els sectors econòmics». Indica que «només cal veure quants treballadors es troben encara avui en ERTO per fer-se una idea de l'estocada final en l'àmbit de la insolvència i la manca de liquiditat». De fet, segons les dades del baròmetre de la Cambra de Comerç de Barcelona, el febrer va tancar amb 190.902 persones afectades per un expedient. Així doncs, «la moratòria no ajuda gens a les societats que ja han tancat persiana i que cauran al procés concursal amb escasses perspectives d'èxit», subratlla l'advocat, que també és economista i professor de Dret d'Empresa a la Universitat Oberta de Catalunya.
El nou marc concursal vigent des del setembre de l'any passat ha adaptat diversos aspectes clau, com ara l'exoneració de deutes i les reestructuracions per tal d'adaptar-lo al que estableix la Directiva europea. Tot plegat, en un context encara prematur que «no podia preveure la situació maligna que vivim». Segons Muntada, «l'estat d'alarma ha estat responsable de moltes insolvències i és obvi que la moratòria no aporta solucions». També hi ha el perill, afegeix, que les pròrrogues afavoreixin l'augment d'empreses «zombis» que derivin en situacions de competència deslleial entre les que són inviables i les que són solvents.
Poc èxit de supervivència
La llei estableix que els concursos de creditors s'han de demanar en un termini màxim de dos mesos després de constatar una situació d'insolvència actual o imminent. L'empresari deutor ha de sol·licitar la declaració de concurs davant el jutjat mercantil, mentre que les persones naturals ho han de fer davant dels de primera instància. Amb la moratòria prèvia en vigor, el deutor insolvent no tenia el deure de sol·licitar la declaració de concurs, sense que això suposés cap fre a altres opcions com ara negociar acords de finançament amb els creditors o arribar a acords extrajudicials.
S'ha de dir que l'any 2020 va tancar amb 190 concursos de creditors presentats a la província de Girona, un 29% més que l'any anterior. A més, és la xifra anual més alta de tota la sèrie, que comença el 2007. Amb tot, després de passar per aquest procés, les estadístiques indiquen que sol imperar la no supervivència de l'empresa. «El més habitual és la liquidació de la societat mercantil i la seva extinció publicada al Butlletí Oficial de l'Estat», manifesta l'advocat.
El futur incert
El futur incert La pregunta que inevitablement sorgeix és: i com afectaran la pandèmia, els confinaments i les moratòries al teixit empresarial? Segons Muntada, «cal fer una crida a l'optimisme i a una ràpida recuperació. I superar aquest entrebanc incert implica apel·lar a «l'esperit de superació empresarial» i per les directives europees que preveuen paquets de mesures per reflotar l'economia.
