El primer cap de setmana des del 7 de gener en què, a Catalunya, han coincidit el final del confinament comarcal i la reobertura del comerç no essencial ha estat una petita explosió alliberadora per a molta gent que s'ha llançat a passejar per les platges de la Costa Brava, a comprar (o tafanejar) per les botigues dels eixos comercials de les ciutats, a esquiar, a portar els més petits a veure la neu o fer excursions per la Garrotxa. Això sí, a tot arreu gairebé només hi havia ciutadans d'aquí. Ni un sol turista o comprador, per a desgràcia dels comerciants de l'Alt Empordà, del Rosselló o més amunt. La gent de Perpinyà no pot baixar de compres a la Jonquera o a Figueres ni a fer el cafè o passejar a Roses ni Cadaqués, però, de fet, tampoc poden seure en un cafè a tocar del Castellet o en una terrassa de Cotlliure. La frontera tancada entre els estats espanyol i francès, entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el departament dels o la més gran regió administrativa d'Occitània, també marca una divisió entre dues maneres de combatre el virus. Mentre al sud s'ha avançat cap a la desescalada amb la relaxació de mesures prèvia a la Setmana Santa; al nord, avui a ciutats com Perpinyà, Montpeller o Tolosa de Llenguadoc, tots els bars i restaurants continuen tancats, no està permès fer cap mena d'acte cultural i hi ha un toc de queda estricte a partir de les set de la tarda amb multes que poden anar des dels 135 euros fins als 3.750 per incomplir-ho.
I a diferència del que pot semblar llegint o mirant les notícies que arriben des de França i del nou confinament dur que s'ha decretat a la zona de París, aquesta diferència en les restriccions no és perquè l'expansió de la pandèmia a Perpinyà o a Montpeller sigui, ara mateix, molt més virulenta que a Girona. «Aquestes mesures tan diferents han produït efectes oposats sobre la dinàmica de l'epidèmia? Realment no segons les dades de seguiment de covid-19», es preguntava, i es responia, aquest diumenge en un article el diari de referència de Perpinyà, L'Indépendant, recordant que, amb els seus sis milions d'habitants, la regió d'Occitània tenia aquest cap de setmana molts menys ingressats a les UCIs que els que hi ha al sud de la frontera. 262 contra 401 segons les darreres dades oficials fetes públiques ahir, en el cas de la Generalitat de Catalunya, i el cap de setmana en el cas del Govern francès. És a dir, hi ha més malalts greus a les UCIs al costat de la frontera on s'està desescalant que no pas a la banda on bars i restaurants estan tancats i el toc de queda és tres hores abans. Pel que fa als hospitalitzats, a Occitània n'hi ha 1.339 i a Catalunya el Govern català en va anunciar ahir 1.431. Dels 1.339 hospitalitzats i 262 en UCIs, 113 i 21 correspondrien estrictament a la Catalunya Nord, que tenen més de la meitat d'habitants dels que hi ha a les comarques gironines (uns 450.000).
Amb polèmica inclosa pel seu nom, des del 2014 Occitània va fusionar les antigues regions Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus; i inclou ciutats importants com Montpeller o Tolosa i tot el que, històricament, es coneix com la Catalunya Nord amb Rosselló, l'Alta Cerdanya, el Vallespir, el Conflent i el Capcir. Amb els seus sis milions d'habitants és fàcil de comparar amb Catalunya, que en té un milió més, amb dades com les 262 contra 401 persones en UCIs o els 1.339 hospitalitzats contra els 1.431; però, sobretot per la diferència de mesures anti-covid-19 a un costat i l'altre de la frontera. En l'article de L'Indépendant com el de Catalunya en els últims mesos. En canvi, en bars i restaurant o cultura les mesures han estat justament al contrari, amb moltes més restriccions al nord que al sud de la frontera, en dues maneres de fer que, a criteri del diari de Perpinyà, no han evitat que «les dades de la covid cada cop siguin més semblants tot i la diferència de criteris». Una diferència que, fins fa poc, semblava que encara seria més gran per Setmana Santa si a Catalunya s'optava per relaxar encara més les mesures amb l'obertura de la restauració al vespre, com havia apuntat la portaveu del Govern Meritxell Budó, que ahir es va fer enrere.
La situació a la Catalunya Nord i a tota la regió occitana és substancialment diferent de la que es viu, per exemple, al voltant de Niça o a tot l'entorn de París. La setmana passada el Govern d'Emmanuel Macron va anunciar un confinament estricte per a 16 departaments francesos on, tot i que les escoles continuaran obertes, els comerços essencials hauran de tancar, s'insta el teletreball i s'haurà de justificar qualsevol sortida del domicili. Aquestes mesures s'allargaran com a mínim quatre setmanes.
