La macrocausa europea del càrtel de camions, una trama iniciada pels principals fabricants de vehicles per pactar els preus de venda i retardar la introducció de noves tecnologies, també ha tingut afectats gironins. Una sentència de fa pocs dies dictada pel jutjat Mercantil de Girona ha condemnat un fabricant de vehicles europeu a pagar 147.264,82 euros a cinc afectats gironins que van comprar camions amb un sobrecost del preu de venda del 16%.

Van ser, però, sis els afectats que van recórrer al bufet CCS Abogados, que representa a tots els propietaris de camions adscrits a la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM). És la primera sentència d'àmbit gironí que ha guanyat el bufet, però un dels reclamants no s'ha pogut sumar a la indemnització que sol·licitava perquè va adquirir el seu vehicle quatre mesos després del límit del període d'infracció, situat el 20 de setembre de 2010. Els afectats reclamaven entre 12.700 i 15.700 euros per una infracció al dret a la competència.

La Comissió Europea va imposar una sanció de 2.930 milions d'euros a DAF, Daimler-Mercedes, Iveco, Volvo-Renault i MAN per crear un càrtel per augmentar els preus dels productes durant 14 anys, entre 1997 i 2011.

Es tracta de la sanció més elevada que Brussel·les ha imposat mai a un càrtel, i va obrir la porta a que els afectats reclamessin pels seus sobrecostos a escala individual.

En tot cas, per tal d'optar a la indemnització, cal que el reclamant demostri que ha patit un dany per la compra del vehicle, i també que el quantifiqui. Això es fa a través d'informes pericials que les parts han d'aportar al procediment. Però no és imprescindible. La sentència, de fet, apunta que l'Audiència de Girona ha resolt dos assumptes relatius al càrtel de camions on es va estimar el dany causat als afectats en un 5% per una manca de rigorositat de les pericials presentades. Tot i això, va establir que s'aplicaria aquest percentatge «de base» quan no es pogués quantificar el dany.

En el cas en qüestió, el jutge entén que els demandants han acreditat mitjançant un model comparatiu dels preus dels vehicles durant 14 anys que hi ha hagut un sobrecost del 16% del preu de venda. A més, també s'ajuda de múltiples sentències prèvies d'Audiències provincials d'arreu de l'Estat per denegar les múltiples argumentacions del fabricant, com ara que els titulars dels vehicles fossin dels reclamants. «No es pot pretendre que el demandant conservi eternament la documentació que n'acredita el pagament», respon la sentència, indicant que hi ha múltiples documents (permís de circulació, fixes tècniques, etc.) que permeten acreditar aquest extrem. El fabricant també indicava que no s'havia demostrat afectació del càrtel al mercat espanyol i manifestava que el termini per reclamar havia prescrit.

La sentència, que encara no és ferma, tira per terra totes les seves pretensions i a més veu greus deficiències a la pericial presentada pel fabricant, que només proporciona dades entre 2007 i 2017, obviant l'activitat dels deu anys anteriors on va començar l'activitat delictiva.