04 de abril de 2021
04.04.2021
Diari de Girona

120.000 estudis i encara molts dubtes

Dos científics dedicats a l'estudi de publicacions sobre el coronavirus parlen de com ha anat avançant la ciència durant els darrers mesos

03.04.2021 | 23:55
Una investigadora treballa en l'estudi del Remdesivir contra el coronavirus, al Caire.

Un any de recerca sobre la Covid-19 ha produït més estudis científics que dos segles de treball sobre malària. En temps de pandèmia s'han publicat gairebé 120.000 articles sobre la malaltia de la covid i més de 70.000 sobre el coronavirus SARS-CoV-2. Sobre malària, la recerca realitzada des de 1828 ha donat lloc a unes 100.000 publicacions científiques. Segons el portal PubMed, en els últims 20 anys, l'ébola ha suscitat poc més de 10.000 estudis. I el virus VIH, responsable de la sida, a penes 6.500 al mig segle.

Mai s'havia investigat tant sobre una sola malaltia. Mai s'havia invertit tant de múscul a estudiar un sol tema. Mai va ser tan important entendre com avança el coneixement científic en directe. Però navegar en aquest maremàgnum d'informació no és fàcil. Més si parlem d'una onada d'informació científica que pràcticament s'ha duplicat cada 20 dies.

El viròleg Pepe Alcamí i la immunòloga Adelaida Sarukhan són dos dels navegants científics que s'han atrevit a fer front a aquest tsunami de dades. Alcamí va intentar posar ordre durant la primera gran explosió de recerques sobre covid-19 des del Grup d'Anàlisi Científica sobre coronavirus de l'Institut de Salut Carles III. Sarukhan porta ja un any enfrontant-se a l'àrdua tasca de recopilar, analitzar i explicar les novetats científiques sobre el virus des de l'Institut de Salut Global de Barcelona (IsGlobal). Tots dos científics reflexionen sobre assoliments, fracassos i preguntes obertes en aquest primer any de recerca pandèmica.

Fa just un any, la ciència va haver de trepitjar l'accelerador per a intentar resoldre com més aviat millor els dubtes d'un món embolicat en una crisi sanitària global. Les principals revistes científiques es van comprometre a publicar tots els estudis disponibles en temps real, accelerant els llargs processos de revisió, fins de diversos mesos en situacions normals. Així mateix, els repositoris d'articles sense revisar (coneguts com preprints) també es van convertir en una eina per a compartir el coneixement de manera instantània. «Aquestes presses per publicar han donat peu a molts errors. Com el LancetGate, quan la revista The Lancet va haver de retractar el seu macroestudi sobre hidroxicloriquina», il·lustra Alcamí. Ja arribats a 2021, esgrimeix l'expert, la ciència s'ha vacunat contra les presses. Els principals estudis científics sobre vacunes i tractaments ja passen pel filtre de panells de revisió independent per a garantir el seu rigor. «Aquest primer any de recerques científiques sobre covid-19 ha deixat grans sorpreses, assoliments i decepcions. Però també diverses preguntes obertes», resumeix Sarukhan. Com a amarga sorpresa, la prova que el virus es transmet com menys te l'esperes; a través de persones asimptomàtiques i mitjançant aerosols. Com a assoliment, les vacunes i el punt d'inflexió que marquen per a l'inici de la fi de la pandèmia. Com a decepció, la falta de tractaments efectius.

Després d'un any de carrera científica sense precedents, el món ja disposa d'una desena de vacunes per a intentar frenar l'expansió de la covid-19. Però com pot ser que encara no s'hagi donat amb un tractament efectiu? Per què no s'ha trobat una cura? «Quan em pregunten per això sempre explico un fenomen molt curiós. Quan una malaltia és més fàcil de solucionar amb una vacuna sol haver-hi molt mals tractaments. Com amb els virus respiratoris. En canvi, quan és molt difícil trobar una vacuna, sol haver-hi tractaments molt bons. Com en el cas de la sida. Això es deu, en part, al fet que l'esforç econòmic es posa en un costat o en l'altre», argumenta Alcamí.

La lluita contra el coronavirus va desplegar totes dues línies de recerca. La cerca de vacunes va començar ràpidament gràcies al coneixement acumulat durant dècades. La senda cap als tractaments es va centrar en una cerca en la farmaciola d'antivirals existents per a veure si hi havia algun que funcionava contra la covid-19. «És cert que no s'ha invertit el mateix a buscar vacunes que tractaments», reconeix per la seva part la investigadora.

També és cert que l'estratègia de reposicionament de fàrmacs ha fracassat. Aquest coronavirus és massa diferent als altres perquè els antivirals clàssics funcionin», sentència el viròleg del ISCIII. «Un dels grans problemes ha estat la falta d'assajos clínics ben coordinats. S'ha perdut molt de temps i recursos en estudis petits i no controlats sobre tractaments», afegeix Sarukhan.

Com funciona la immunitat

«Entendre com funciona la immunitat enfront del virus és clau per a saber a què ens enfrontem», afegeix la immunòloga de ISGlobal. «Alguns estudis sobre el SARS [un virus que va desencadenar una crisi sanitària a la Xina durant 2002] apunten al fet que els anticossos aguanten fins a 10 anys després. Amb aquest nou coronavirus podria passar el mateix, però fins que no passi el temps no podrem saber-ho amb absoluta certesa», comenta Sarukhan.

Els estudis immunològics més antics sobre covid-19 suggereixen que els anticossos es mantenen al voltant de nou mesos.

Però aquests no són els únics interrogants sobre la taula. Alcamí confessa que hi ha una pregunta que porta un any donant tornades pel seu cap. «Per què hi ha gent que es contagia de covid-19 i a penes s'assabenta i gent que mor d'aquesta malaltia? Per què el virus discrimina tant? Encara no sabem quins són exactament els factors que determinen si una persona contreu la infecció de manera asimptomàtica o malalta molt greument», reflexiona. Sarukhan, per part seva, espera que la ciència aporti aviat una solució davant l'enigma de la covid persistent. O almenys una resposta.

«La pandèmia ha obligat molts científics a baixar de la seva torre d'ivori i explicar què se sabia i què no del virus. La gent ha vist que els científics són indispensables per a la societat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit