05 de abril de 2021
05.04.2021
Diari de Girona

Els Mossos han registrat un 25% menys de desaparicions durant l'any de la pandèmia

El passat 2020 es van denunciar 337 casos pels 448 de l'any anterior · La reclusió a casa per la COVID de col·lectius més vulnerables i el confinament domiciliari han incidit en la disminució dels fets · La policia alerta dels efectes de la difusió a les xarxes dels casos d'adolescents

04.04.2021 | 23:54
Una imatge de la recerca al pantà de Susqueda dels dos joves desapareguts que van morir assassinats l'agost de l'any 2017.

Les desaparicions són un fenomen inquietant i suposen un gran patiment per a les famílies . N'hi ha de molts perfils i casuístiques diferents i, per això, els Mossos d'Esquadra el 2014 van crear una oficina per donar suport a les famílies des del moment de la desaparició fins al final -si és que n'hi ha- amb la localització de la persona.

La caporal dels Mossos Laura Villanueva pertany a l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones desaparegudes, des d'on, com destaca, ofereixen un seguiment individualitzat de cada cas.

El 2020, però, ha estat un any diferent perquè la pandèmia ha marcat tota l'activitat policial i també ha afectat les desaparicions. Han patit una davallada del 25% a la Regió de Girona i s'ha passat de 448 casos el 2019 als 337 casos del 2020. Això la converteix en la quarta regió policial per nombre de denúncies.

A Catalunya la tendència a la baixa ha estat una mica més acusada, d'un 34,1%. La policia ha treballat amb 2.886 casos de desaparicions, quan els altres anys la xifra superava els 4.000 casos, destaca la caporal dels Mossos.

Residències i institucions

Laura Villanueva destaca que durant la pandèmia també hi ha hagut menys casos de desapareguts perquè a determinats col·lectius no se'ls permetia sortir al carrer, com ara persones que viuen en residències, i recorda que tampoc es donaven permisos per sortir de determinades institucions. A banda, també atribueix la baixada a «la por que va fer que molta gent es quedés a casa i no volgués sortir». Alhora, el medi natural el 2020 ha estat molt més buit i, per tant, es van evitar accidents i persones perdudes.

L'àmbit de les desaparicions és molt ampli i la caporal de l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones desaparegudes assegura que és molt difícil classificar-les.

Tot i això, els Mossos tenen una classificació pel percentatge d'afectació segons el grup d'edat. El dels adults -de 18 a 64 anys- és el que protagonitza més casos: el 53%. Seguit en segon lloc pel dels menors -de 13 a 17 anys-, que suposen el 37% dels fets. Els majors de 65 anys són el 7% del total de desapareguts i els infants -fins als 12 anys-, el 2%.

Les xarxes socials

Laura Villanueva destaca que els adults són el col·lectiu amb el qual treballen més, però, preguntada sobre la percepció social que cada cop hi ha més menors que desapareixen, la policia afirma que «hi ha els mateixos que any rere any però ho sembla perquè les famílies en fan més difusió». Una comunicació a les xarxes que pot ser contraproduent en segons quins casos. La caporal dels Mossos diu que pot tenir «avantatges i inconvenients i per això les famílies han de valorar molt bé l'impacte que pot tenir i les conseqüències» en un futur per a l'adolescent. Assegura que assessoren molt les famílies abans de fer aquest pas.

En canvi, hi ha uns casos en què des de l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones desaparegudes consideren que la difusió a les xarxes pot ser clau. Són els que afecten a persones amb problemes degeneratius cognitius -casos d'Alzheimer. La caporal diu que insisteixen a les famílies que «sí que és cert que perden la intimitat però també ho és que en persones amb aquest deteriorament la difusió a les xarxes té més avantatges . A més, pot afavorir la tasca policial», diu.

Crims: el cas de Susqueda

A les comarques gironines hi ha un cas que les ha marcat: el dels dos joves del Maresme assassinats l'estiu de 2017 al pantà de Susqueda. Tot va començar amb una denúncia de desaparició, es va fer una recerca i va acabar amb un crim. En aquest cas i d'altres de similars, van localitzar els cossos, i els membres de l'Oficina van estar «amb la famílies i fins i tot els vam fer l'acompanyament al pantà després». A partir d'aquí, un cop confirmat el crim, van actuar de forma «coordinada» amb la Unitat Central de Persones Desaparegudes. En el cas de Susqueda i similars, Laura Villanueva assegura que fins a data d'avui mantenen el contacte amb les famílies «des del punt de vista assistencial i sempre de forma coordinada amb els investigadors».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook