08 de abril de 2021
08.04.2021
Diari de Girona

El Ripollès aposta per una estratègia transversal i coordinada per afrontar la recuperació econòmica

Les taules sectorials recullen les principals demandes com potenciar el producte local o la venda en línia

08.04.2021 | 09:21
Pla general de la terrassa d'un bar de Ripoll

El Ripollès porta mesos recollint les demandes i preocupacions dels sectors econòmics per abordar la reactivació econòmica de la comarca. Un treball "transversal" que no s'havia fet mai fins ara amb l'objectiu final de "no deixar ningú enrere" i estar preparats per captar fons de recuperació com els europeus. S'han creat dotze taules sectorials amb l'objectiu de recollir i contrarestar els efectes de la crisi social i econòmica derivada de la covid-19. Al capdavant hi ha el Consell Comarcal del Ripollès, la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès i l'Agència de Desenvolupament. Han entrevistat més de 180 persones d'àmbits com el turisme, la construcció o el comerç. El següent pas serà convocar una taula multisectorial.

Segons el vicepresident tercer del Consell Comarcal del Ripollès, Ramon Roqué, s'han detectat "necessitats del moment però també d'històriques", com ara la falta d'habitatge disponible per revertir el despoblament i atraure més habitants, les millores pendents en infraestructures o el desplegament de la xarxa pública de fibra òptica (actualment només arriba a Ripoll) i la futura implantació del 5G. Unes mancances que, segons coincideixen molts sectors, treuen competitivitat a la comarca i caldria resoldre el més aviat possible.

Pel que fa als ajuts rebuts, en les diferents taules han coincidit a dir que la tramitació era massa "feixuga" i que no s'ha tingut en compte que la majoria no estaven habituats a fer gestions en línia. També critiquen la Generalitat per la falta de planificació. Una part de les empreses s'han queixat que la informació era "poc clara" alhora que remarquen que els ajuts, especialment els destinats a compensar el tancament perimetral de Nadal, han estat del tot "insuficients" per "cobrir totes les pèrdues". Malgrat tot, també es mostren agraïts per haver-ne tingut.

L'alimentari demana més informació sobre el sòl disponible

El sector agroalimentari ha posat sobre la taula la necessitat de potenciar la venda en línia a través de plataformes ja existents i de noves i fer créixer els consumidors locals. Amb els confinaments per la covid-19, han hagut de vendre els productes fora de la comarca i això els reduïa encara més el marge de benefici. D'altra banda, també han constatat que hi ha persones del sector primari que volen instal·lar-se al Ripollès però no hi ha informació dels terrenys agraris disponibles, ja sigui de compra o de lloguer. Per això, proposen que s'elabori un mapa de sòl agrari. "Qui té accés a les terres majoritàriament són els grans terratinents que poden fer front als preus que es demanen per les superfícies i s'ha convertit en un mercadeig", afirma el Director Tècnic de l'Agència de Desenvolupament del Ripollès, Gerard Soler.

I l'altra gran peça estratègica per al sector és l'escorxador comarcal de Ripoll. El sector reclama un nou impuls per fer-lo viable i eficient. Segons Soler, en els darrers mesos s'ha avançat en l'ampliació de capital i bona part dels ajuntaments s'han compromès a fer-hi aportacions. També preveuen comptar amb recursos d'altres administracions, com ara Diputació de Girona i Generalitat, per poder "redimensionar" l'espai a l'activitat real. Es tracta d'un servei estratègic per al sector primari que permet "tancar el cercle" del procés productiu i fer viables les explotacions.

El comerç reclama digitalitzar-se

El sector del comerç també està molt tocat per la crisi de la covid-19. Al marge de les incerteses dels horaris d'obertura i les restriccions, també admeten que cal avançar en la digitalització per poder vendre en línia i que necessiten una empenta per portar-ho a la pràctica perquè no tenen prou recursos ni coneixements. Un dels problemes, segons Sara de Montagut, tècnica de coordinació del Pla de Reactivació econòmica del Ripollès, és la falta de compradors locals, un problema agreujat en els últims anys sobretot pel despoblament. Demanen que es faci una major campanya de promoció del producte local.

Des de la construcció, les empreses reclamen tenir més informació per poder aspirar a concursos d'obra pública i fer formacions per conèixer els processos i estar preparats. D'altra banda, també constaten la falta de mà d'obra qualificada, especialment de joves. El gerent de la patronal UIER, Josep Pascal, creu que es podria suplir amb formació específica i amb més pràctiques a empresa, però creu que és complicat que actualment s'incorporin a l'oferta actual d'FP. "Els joves no poden tocar màquines fins que són majors d'edat", destaca, i aquesta és una barrera per al sector.

I des de la taula sectorial de la indústria, també admeten que tenen dificultats per trobar treballadors formats per fer de soldadors o programadors i que han de buscar-los fora de la comarca. Constaten que al Ripollès hi ha joves que surten molt preparats des de la Fundació Eduard Soler, però que després la comarca no és capaç de retenir aquest talent. La falta de perfils professionals és un fre per a la instal·lació de noves empreses. D'altra banda, des de la UIER creuen que els ERTO han estat "clau" per poder mantenir l'activitat a les empreses en plena pandèmia.

I entre els més damnificats per la crisi, hi ha el sector turístic. Reclamen un "lideratge clar" per part de les administracions, i es queixen que s'han sentit "desorientats" amb la gestió que s'ha fet fins ara. Denuncien que s'han pres decisions sense tenir en compte les possibilitats dels territoris petits (com ara el servei a domicili dels restaurants). També creuen que seria un bon impuls incorporar agències de viatge 'incoming' per portar més turistes a la comarca.

Els fons europeus, una oportunitat

Els diferents organismes coincideixen en veure els fons europeus Next Generation com a una "oportunitat", però també admeten que cal fer un treball previ de forma coordinada entre sector públic i privat. "Les necessitats de la comarca encaixen en aquestes línies de fons", remarca Roqué, que assegura que ja hi ha empreses que hi estan treballant i que estan demanant informació per veure com poden optar a aquestes línies. De moment, però, encara hi a poca informació.

Des de l'Agència de Desenvolupament, destaquen que cal concretar els projectes i molt especialment "quantificar-los" per poder prioritzar i saber a on dirigir-se per aconseguir el finançament. Segons Soler, "quan surten les convocatòries hi ha poc temps per actuar i cal tenir-ho molt treballat". Una opinió que Josep Pascal de la UIER també comparteix. El gerent de la patronal admet que els empresaris temen que aquests fons recaiguin a grans empreses i reivindica la necessitat que el finançament arribi a tot el territori. També creu que cal treballar de forma coordinada per fer realitat els projectes i que aquests fons, més que solucionar el dia a dia, han de servir per posar les bases per un futur millor.

Preguntats sobre els punts forts del Ripollès, Marc Pallarès, tècnic coordinador del Pla de reactivació a la comarca, subratlla que els agents econòmics tenen clara que han de treballar conjuntament per una comarca millor. "L'organització, la col·laboració i la corresponsabilitat són els tres punts més positius que hem tret de les taules", assenyala. I remarca que hi ha molts sectors en dificultats, però que caldrà prioritzar els esforços perquè els recursos són "limitats". L'estratègia serà mantenir el contacte amb tots els sectors per treballar-ho plegats.

Per últim, Roqué admet que aquesta voluntat d'"acostar-se" a les empreses i sectors per recollir les problemàtiques "no s'havia fet mai". L'objectiu final és acabar tenint una guia d'actuacions i amb "la complicitat" de tots.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit