A una idea que ens sembla absurda, esbojarrada, irracional o fora de tota lògica l'anomenem surrealista. No podríem trobar una definició més escaient per a l'última idea del camarada Salellas en la seva darrera (o no) gran actuació, en què ens ha ensenyat com s'ha de dur a terme la política populista.

Al Pinotxo gironí no se li ha ocorregut una idea més brillant que fer una proposta en nom del seu partit (Guanyem, tot i que ell és de la CUP) de presentar un llibre de la col·lecció dels «Quaderns de la Revista de Girona», que editen conjuntament la Diputació de Girona i l'Obra Social "La Caixa", a un dels seus autors. De tota manera, res a dir, ja que totes les persones tenen dret a ser estúpides, però algunes abusen d'aquest privilegi (Eddy Wartman).

Aquest volum va ser presentat telemàticament el 2 de març passat, però, pel que es veu, en Salellas no se'n devia assabentar. Devia estar ocupat en el lloable art d'emprenyar a tort i a dret els soferts gironins que el patim, seguint el seu més pur estil, demostrat en els temps que va ser diputat provincial, això sí, bevent del calze de la seva veritat absoluta, de la seva raó incontestable i de la seva pedanteria d'elàstic.

Mira, Salellas, mai cap partit polític (inclòs el teu, que és el cas que ens ocupa) té cap dret a decidir ni organitzar la presentació d'un llibre editat per una administració pública i tu, com a polític que ets (dolent, això sí), ja ho hauries de saber.

Perquè, per si no ho sabíeu, en Salellas va veure que els senyors Selles i Lanao eren els autors del llibre La contracultura: Història i memòries» Però ni tan sols es va molestar a mirar qui l'editava. Quan va llegir la paraula contracultura ja en el seu subconscient maquiavèl·lic va imaginar-se que era anar contra el sistema, aquesta cosa que els agrada tant als fills de la burgesia gironina posats a fer de pseudocomunistes de rebedor, això sí, amb un compte corrent ben llarg i propietats arreu. Però, d'aquest i d'altres temes, en parlarem més endavant.

No content amb això, en Salellas va escriure textualment a un dels autors (sàpigues que m'han fet arribar el document signat per tu mateix): «M'agradaria saber si ja teniu pensat presentar-lo a Girona perquè, si no, ens agradaria com a Guanyem [ell és de la CUP i abans havia estat dels minyons escoltes] buscar un dia per presentar-lo a la 22 i parlar del tema, si vols fem un cafè i en parlem». Cinisme? Hipocresia? Incompetència? Mala llet? Per cert, el cafè seria descafeïnat? I qui el pagaria?

Dono per suposat que ara m'atacaràs per mitjà de les xarxes socials, ja que darrere d'una pantalla és on més còmode et sents (en el tu a tu tens la batalla perduda) o bé per altres mitjans. Però vull que sàpigues que si, et caic malament, m'esmerçaré tant com pugui per caure't pitjor.

Deia Sartre: «La política és una ciència, pots demostrar que tu tens raó i que els altres estan equivocats». Però res més lluny de la teva realitat, Salellas: menteixes més que no pas menges, manipules quan et convé i t'ho demostraré en més articles. Però, si t'han ofès els meus comentaris, rep les meves més hipòcrites disculpes.

I la Pèlach? Què dirà la Pèlach? Aquesta madonna còsmica vigilant de l'ortodòxia política i martell d'heretges dilapidadors de cabdals públics?

Som molts que esperem amb delit el proper ple de la Diputació, en què la senyora diputada de, segons ella, aquesta institució caduca i que ha de desaparèixer (però que tan generosament la paga a ella i a la seva assessora) condemni contundentment aquest intent tan barroer d'apropiació del seu company de la CUP.

Mireu, Salellas i Pèlach, el més desagradable és que ja ens estem acostumant a vosaltres. Però penseu que tots juguem un paper en aquesta vida: n'hi ha que el paper que juguen és només higiènic.

Salut, camarades Salellas i Pèlach de la CUP Nord-oriental.

S'acomiada l'Amargant del sector sud-occidental.

Seguirem!