«Una de les decisions que tenim sobre la taula aquesta setmana és canviar les restriccions de mobilitat a un àmbit no estrictament comarcal com serien les vegueries. Si les dades acompanyen, seria una decisió lògica» (Meritxell Budó, portaveu de la Generalitat de Catalunya)
«La vacunació farà que sigui innecessari prorrogar l'estat d'alarma més enllà del 9 de maig. Hem accelerat molt el ritme i a finals d'agost el 70% de la població espanyola ja estarà immunitzada» (Pedro Sánchez, president del Govern espanyol)
«Cal mantenir uns mesures tan restrictives com sigui possible per parar el cop i evitar que la quarta onada pugi fort amb les UCIs molt plenes» (Salvador Macip, investigador de la Universitat de Leicester)
«Relaxar ara les mesures de seguretat podria provocar un augment de morts quan falten encara algunes setmanes perquè puguem estar en una situació molt millor; no és el moment de relaxar-se» (Daniel Prieto-Alhambra, investigador de la Universitat d'Oxford).
Les quatre frases són d'ahir. Les dues primeres de dos polítics que, tot i ser una del Govern català i l'altre de l'espanyol, van (sense que serveixi de precedent) en una mateixa línia que es contraposa amb l'opinió de dos reconeguts científics catalans que fan docència i recerca sobre salut en dues universitats angleses. Després d'un any de pandèmia, la necessitat dels gestors públics de «vendre» optimisme per posar en marxa una economia que no tenen capacitat de sostenir amb ajudes contrasta amb la prudència i les crides a la calma d'uns científics que, tot i defensar els grans resultats de les vacunes, avisen que això encara no s'ha acabat. «És decebedor veure que els polítics no fan cas als experts, i això crea un ambient difícil», va assegurar ahir el catedràtic del Centre d'Estadística Mèdica de la Universitat d'Oxford, Daniel Prieto-Alhambra en una entrevista a RAC-1. En l'entrevista, recollida per l'agència EFE, Prieto-Alhambra va parlar de l'evidència, com s'ha demostrat en el cas de Catalunya en les residències (Pfizer) o en la població general al Regne Unit, on viu (majoritàriament amb AstraZeneca), dels bons resultats de les vacunes. «Espero que el descens d'ingressos i morts que estem veient entre els britànics es mostri també a Catalunya en qüestió d'un o dos mesos», va dir l'especialista de la Universitat d'Oxford després que abans-d'ahir els pubs anglesos tornessin a obrir les portes després de molt temps. Fent servir el símil bèl·lic de «foc de retirada», el professor de farmacoepidemiologia va demanar que «tot i la fatiga, a Catalunya la gent mantingui les precaucions» perquè, com passava (o passa) en moltes guerres, no hi hagi més morts quan ja s'intueix el final de les batalles.
En una línia molt semblant, l'investigador de la Universitat de Leicester, i també professor de la UOC Salvador Macip va apostar per «mantenir unes mesures tan restrictives com sigui possible» en una entrevista a Catalunya Ràdio on va recordar que les UCIs «estan molt plenes» i que no és el moment de relaxar les restriccions, sinó «d'aturar el cop per evitar que la quarta onada pugi molt». Macip va apuntar que, amb la propagació de la variant britànica per Catalunya, ara «els casos són més greus» i va elogiar la gestió que s'ha fet en els últims mesos al Regne Unit, on com Daniel Prieto-Alhambra viu de manera habitual. «Allà van perdre la Setmana Santa passant-la confinats, però ara tenen un 60% de la població adulta vacunada, amb tots els majors de 50 anys immunitzats», va dir Macip en unes declaracions recollides per EFE.
Ara bé, poc després de les converses de Prieto-Alhambra amb Jordi Basté i de Macip amb Laura Rosel, apareixia Meritxell Budó en roda de premsa a Barcelona parlant de relaxar restriccions de mobilitat i Pedro Sánchez a Madrid anunciant que d'aquí a tres setmanes l'estat d'alarma ja no serà necessari. Dues maneres d'analitzar una mateixa pandèmia. La dels polítics i la dels científics.
