Els més de 90.000 musulmans que viuen a les comarques gironines van donar ahir el tret de sortida al seu mes sagrat, el Ramadà, que per segon any consecutiu estarà marcat per les restriccions de la Ramadàcovid-19Malgrat que en aquests moments el confinament no és tan estricte com el de l'abril de l'any passat -quan no es podia ni tan sols sortir de casa-, el toc de queda a les deu de la nit impedirà que la comunitat islàmica pugui dirigir-se a les mesquites per al res nocturn, i la limitació dels «grups bombolla» impedirà que es puguin fer iftars -trencaments del dejú- comunitaris. Les principals entitats musulmanes de Catalunya (Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Federació Consell Islàmic de Catalunya i Federació Islàmica de Catalunya) han fet una crida a respectar totes les restriccions i mesures sanitàries, «inclòs el toc de queda entre les deu de la nit i les sis de la matinada», després que una comunitat musulmana de Lleida sol·licités allargar l'horari per poder pregar a la mesquita, petició que va ser desestimada.

Així com l'abril passat les mesquites (igual que tots els temples religiosos) estaven tancades pel confinament durant el Ramadà, en aquesta ocasió poden estar obertes, tot i que no poden superar el 30% de l'aforament i han d'ajustar-se a l'horari del toc de queda. Davant d'aquesta situació, s'han posat sobre la taula dues opcions: per una banda, hi ha la possibilitat d'unir les oracions del Magrhib i Isha i celebrar-les totes dues a la mesquita abans que comenci l'horari de confinament nocturn. Per l'altra, hi ha la de convidar tots els fidels a celebrar les pregàries a casa seva. Les entitats islàmiques han optat per deixar en mans de cada imam aquesta decisió.

En el cas de la mesquita de Salt -una de les més importants de les comarques gironines-, s'ha optat per no obrir la mesquita a la pregària, per evitar que es puguin produir aglomeracions o que hi hagi persones que s'hagin de quedar a fora.

Una de les musulmanes gironines que ha optat per realitzar les pregàries a casa és Salima Abdessamie, que viu amb el seu marit entre Girona i Quart. «Al ser el segon any que ens trobem amb un Ramadà amb restriccions i enmig d'una pandèmia mundial, ja estem hi estem una mica acostumats i ens hem fet a la idea de fer-ho amb el nucli familiar i respectant les restriccions. Però el Ramadà és un mes molt marcat per la comunitat, en què et reuneixes amb la família que tens a prop per trencar el dejú junts, resar plegats... i clar, no poder-ho fer és dur», reconeix Abdessamie. En aquesta ocasió, confia que, al no haver-hi un confinament tan estricte, es pugui fer alguna petita escapada per trencar el dejú amb la família propera, però des de l'associació Azahara de Salt, a la qual pertany, animen tothom a fer les celebracions amb el grup bombolla i respectant les restriccions imposades per les autoritats sanitàries. «És una pandèmia que ens afecta a tots, i hem de respectar les normes independentment de les ganes que tinguem d'estar en família», assenyala.

«L'any passat era el principi del confinament, tot just entràvem en la pandèmia i tot era nou, estàvem tancats a casa... va ser molt dur, però d'alguna manera ens hi vam saber adaptar», recorda Abdessamie. I malgrat que ja hagi passat un any i per tant hi hagi més fatiga, considera que la major part de la comunitat musulmana és perfectament conscient que caldrà respectar les actuals restriccions. «Tots som molt conscients de la situació i estem molt pendents del que les autoritats dicten, tot i que esperem que almenys puguem veure la família més propera i que es trenqui una mica l'angoixa de l'any passat», afegeix. «Jo crec que no serà tan dur com l'any passat, perquè ja hi estem adapdats», conclou. També considera que l'ajuda a les famílies més necessitades continuarà durant aquest Ramadà, sempre sota les més estrictes mesures de seguretat sanitària.Durant el mes que dura el Ramadà, els musulmans no poden ingerir aliments ni beguda, ni fumar, ni mantenir relacions des de l'alba fins a la posta de sol, i dediquen un major espai a la pregària i a ajudar les persones necessitades.