En resposta al Sr. Aleix Pineda i la Sra. Marta Balcells

Efectivament, la creació i publicació d'un article signat per mi mateix com a representant sindical del CSI-F a la Diputació de Girona respon a una «decisió unilateral», naturalment meva. En aquest punt fan diana. Ara bé, la vessen quan asseguren que amb «pràctiques personals de caire públic (...) s'utilitza el nom de la Diputació de Girona per a interessos personals». Ensenyar les cartes de l'exdiputat Salellas i de la diputada Pèlach respon a «interessos personals»? Denunciar les calúmnies i usos partidistes que fa la CUP de la institució (i dels seus treballadors) respon a «interessos personals»? En definitiva, servir d'altaveu d'una part important de la societat gironina que està tipa de les mentides i manipulacions d'aquests senyors respon a «interessos personals»? Si em guio per les felicitacions i agraïments que he rebut els últims dies pel meu article, més aviat diria que parlo per boca de molta gent.

Soc representant del CSI-F a la Diputació de Girona des del 16 de juny de 2010. A la reunió d'afiliats del 14 de juny de 2010 es van acordar, d'una banda, constituir per un temps indefinit i a l'empara de la Llei Orgànica de llibertat sindical, article 8 títol IV (de l'Acció Sindical), la Secció Sindical del CSI-F a la Diputació de Girona i, de l'altra, incloure en la composició de la Secció Sindical del CSI-F a la Diputació de Girona tots els afiliats a aquest sindicat, com és el cas del sotasignat.

La mateixa Llei Orgànica de llibertat sindical estableix que els treballadors afiliats a un Sindicat podran, en l'àmbit del seu centre de treball, constituir Seccions Sindicals de conformitat amb els estatuts del Sindicat. La doctrina del Tribunal Constitucional atribueix a la Secció Sindical una doble naturalesa: com a instància organitzativa interna del sindicat, ja que forma part de la seva estructura, i com a representació externa, per les funcions que desenvolupa en l'àmbit de les Administracions i per les quals la Llei els confereix facultats i prerrogatives.

A més, malgrat el parer del Sr. Pineda i de la Sra. Balcells, la llibertat d'expressió i opinió és el dret de tot individu d'expressar idees i opinions lliurement, sense cap tipus de censura (article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. El mateix Tribunal Constitucional atorga a la llibertat d'expressió «un valor de llibertat preferent sobre altres drets fonamentals i, entre aquests, el dret a l'honor», atès que la garantia de l'opinió pública és una «institució constitucional de l'Estat democràtic». De fet, la llibertat d'expressió també és un dret fonamental, previst a l'article 20 de la Constitució, que reconeix i protegeix el dret d'expressar i difondre pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció. Per l'escrit del Sr. Pineda i la Sra. Balcells, veig que per ignorància això ho desconeixen.

Rebutjo altres pràctiques del Sr. Pineda, com quan, amb el suport de la Sra. Balcells i de la Sra. Carmen Perxés, facilitaven informació a en Salellas, diputat de la CUP en el mandat anterior. Arran d'aquestes actuacions, el Sr. Fermí Santamaria, aleshores vicepresident de la Diputació, va amonestar el Sr. Pineda per bocamoll. Ho recordeu, Sr. Pineda, Sra. Balcells i Sra. Perxés, que en aquell moment éreu representants del CSI-F al Comitè d'Empresa i jo mateix era el president de la Junta de Personal? El mateix Sindicat us en va expulsar. Obrint els ulls s'aprèn més que obrint la boca, Sr. Pineda.

Quan m'acuseu que malmeto amb els meus escrits el bon nom de la Diputació, on éreu quan la Pèlach acusava la corporació d'abusos i masclisme, sense que a data d'avui ho hagi demostrat? La vostra covardia en no demanar-li explicacions ho diu tot del vostre tarannà, que jo també rebutjo. Defensar la Diputació obeeix a interessos personals? La ignorància que esteu demostrant sobre la Llei Orgànica de llibertat sindical, manifestant que no puc representar el sindicat del qual soc afiliat ja ho diu tot. Quan denuncio les falsedats que la Pèlach escup contra la corporació, i jo personalment demano que se la reprovi si no pot demostrar les seves acusacions (que per cert han esdevingut calúmnies, tal com ha quedat demostrat) i demano respecte per als seus treballadors, estic creant un greuge comparatiu amb la integritat professional del col·lectiu? O l'estic defensant (això que vosaltres no teniu el coratge de fer)?

I on éreu també, Sr. Pineda i Sra. Balcells, quan fa uns dies un senyor a Twitter acusava de corrupció la Diputació i, especialment, el Servei de Xarxa Viària? Qui defensava els treballadors d'unes calúmnies d'aquest abast? Ni un ni l'altre van dir res, amb l'agreujant que la mateixa Sra. Marta Balcells és treballadora del Servei de Xarxa Viària.

Quan Guanyem, amb en Salellas (CUP) al capdavant, pretén apropiar-se de la presentació d'un llibre editat per la Diputació i l'Obra Social la Caixa sense ni tan sols tenir la dignitat de posar-ho en coneixement de la Diputació, amb el meu escrit no faig més que denunciar públicament les manipulacions d'en Salellas (d'altra banda res de nou, ja que és el seu tarannà habitual), així com de la Pèlach. Però, pel que veig, vosaltres ja esteu seguint els seus passos.

No em fareu callar ni vosaltres ni la Pèlach ni en Salellas. I seguiré denunciant totes aquelles falsedats que bolquen aquests subjectes contra la corporació, en la qual tinc l'honor immens de treballar des d'ara ja fa 34 anys.

Ínclits Pèlach, Salellas, Pineda, Balcells, Arroyo... Sou tot un trist espectacle de megalomania.

Ara la diputada Pèlach ha demanat que m'obrin un expedient disciplinari per insults contra ella i en Salellas. Tens tot el meu suport. Endavant!

Fins quan vulgueu, ja que encara tenim temes per tractar. Que Déu us guardi i que s'oblidi on.