L'ús del català al sistema judicial és una excepció: menys del 10% dels documents estan escrits en català, i la tònica habitual als judicis és que es facin en castellà. Per tal de revertir aquest ús residual de la llengua i incentivar-lo entre el col·lectiu de l'advocacia en el torn d'ofici, el Consell de l'Advocacia Catalana (CICAC) i el Departament de Justícia van firmar a principis d'any un conveni de foment de la llengua que recompensa cada document presentat en català a la justícia amb catorze euros.

Es tracta d'un programa que ja es va activar durant el 2017 amb Carles Mundó com a conseller de Justícia, i que ara ha tornat a posar-se en marxa gràcies a la insistència dels col·legis de tot Catalunya. «És positiu tot el que tingui a veure amb el foment de la llengua, tot i que és trist que s'hagi de fer això per intentar normalitzar el català en una institució on per norma s'ha d'utilitzar el castellà», va subratllar ahir Marta Alsina, advocada gironina i presidenta de la Comissió lingüística del Col·legi de l'Advocacia de Girona.

Alsina va explicar que el programa ha tingut una molt bona rebuda entre els col·legiats gironins, i calcula que des que es va iniciar ja s'hi han apuntat vora un centenar de lletrats. A Catalunya el volum d'inscrits voreja el miler.

De fet, tot i que a la província el català s'utilitza més que en altres territoris catalans, Alsina sosté que això té relació amb el seu ús social. «Quan arribes a l'administració de justícia, veus que molts jutges no entenen el català, i es tendeix a canviar d'idioma. Es produeix constantment una situació de submissió lingüística, perquè si qui t'ha de jutjar no t'entén, no canviaràs de llengua?», assenyala.

Per la seva banda, la presidenta de la comissió lingüística del Consell de l'Advocacia de Figueres, Marta Brugat, va indicar que aquest programa és «un primer pas» per fer front a la mala salut del català a la justícia: «El català està en hores baixes, mai havíem tingut unes xifres tan baixes d'utilització com ara», lamenta.

De moment, apunta que dels 114 advocats del torn d'ofici, se n'han apuntat 32, però confia que durant el segon trimestre hi haurà més inscrits. En xifres aproximades, Brugat calcula que durant els tres primers mesos de l'any, de cada 1.000 escrits presentats al torn d'ofici del col·legi figuerenc, que aplega els lletrats de l'Alt Empordà, només 100 s'han presentat en català.

Un any de duració

El programa no està pensat per ser indefinit, sinó que compta amb un pressupost tancat i que preveu un termini d'aplicació d'un any.

Segons consta al conveni firmat entre ambdues institucions, Justícia destinarà 300.000 euros al programa. Es tracta de la quantia «màxima» pressupostada, i el Departament alerta que si les previsions del CICAC superen aquesta quantia, s'haurà de reduir proporcionalment els imports dels complements fins a esgotar l'assignació prevista.

Les dues responsables coincideixen que el problema de la llengua a la justícia no és només dels advocats, sinó que té múltiples causes. En aquest sentit, Brugat denuncia que l'Estat hauria de potenciar el català, i que en canvi vulnera el compliment de la Carta de les llengües minoritàries de la Unió Europea. A més, també dirigeix la mirada a les facultats de Dret, on assegura que es fan moltes assignatures en castellà.