Investigadors de la Universitat de Girona han descobert una nova estratègia sintètica per modificar esferes de carboni, com són els ful·lerens, amb una metodologia innovadora que imita la tradicional nina russa, la matrioixca. Aquest descobriment és un salt endavant en el camp de la recerca, perquè els derivats que s'obtinguin d'aquest procés químic es podran aplicar en les plaques solars de nova generació, en cristalls químics o en compostos biomèdics actius.
El nou mètode aconsegueix capturar ful·lerens en una mena de «matrioixca molecular» de tres nines, de manera que es pot controlar la superfície del compost d'una manera molt més precisa del que es podia fer fins ara. El descobriment s'emmarca dins la tesi de l'estudiant de doctorat Ernest Ubasart i els resultats de la investigació es faran públics el mes de maig en la prestigiosa revista científica Nature Chemistry.
