La vegueria de Girona és la que té més habitatges buitsn (vegueria on s'inclou la Cerdanya), que se situa en 2.754. Ja fa temps que els petits municipis d'aquests entorns rurals lluiten per evitar el despoblament. Amb l'arribada de la covid-19 i la implantació del teletreball, tanmateix, són cada cop més les persones que volen deixar la ciutat per establir-se en un entorn rural, però es troben amb falta d'oferta d'habitatge. Als pobles petits sovint hi ha pisos tancats i que es troben en mal estat, de manera que caldria una forta inversió per part de la propietat. Per tal de posar solució a aquesta situació i mobilitzar aquest parc d'habitatges en desús, la Generalitat ha impulsat el Programa d'accés a l'habitatge en el Món Rural. El secretari de l'Agenda Urbana i Territori de la Generalitat, Agustí Serra, i el director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Albert Alins, van presentar dilluns el programa durant la segona sessió del Cicle d'Urbanisme i Territori que organitza l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC) i la Demarcació de Girona del COAC, amb el suport del departament de Territori i Sostenibilitat.

El pla s'està desenvolupant en dues fases. En primer lloc, es farà una prova pilot en la qual participaran vint municipis de Catalunya. Entre els requisits que han de complir, hi ha el de tenir menys de 500 habitants o bé menys de 3.000 repartits en deu nuclis de població o més. A més, cal que l'Ajuntament en qüestió pugui justificar que existeix una demanda per anar-hi a veure, exposant no només les sol·licituds que han rebut sinó també quins són els plans de futur dels potencials habitants. En aquest sentit, segons va explicar Alins, no es tracta només d'una qüestió de vivenda, sinó que també volen aconseguir una major dinamització econòmica i social d'aquests territoris.

De les comarques gironines s'han presentat cinc pobles per poder participar en la prova pilot: Palau de Santa Eulàlia, Vilademuls, Planoles, Ribes de Freser i Vallfogona del Ripollès, dels quals se n'escolliran quatre. Un cop s'hagi vist com funciona aquesta prova pilot, el projecte s'obrirà a la resta de petits municipis.

El programa consta, en primer lloc, de dues línies d'ajudes econòmiques. D'una banda, hi haurà ajudes per redactar el projecte de rehabilitació dels edificis, i de l'altra, diners destinats a realitzar les obres. Però la Generalitat no es vol quedar només en l'àmbit econòmic, sinó que també farà un acompanyament en la gestió d'aquests pisos, tot aplicant diferents polítiques d'accés a l'habitatge: masoveria rural, cessió d'ús, dret de superfície (que permet realitzar una construcció o disposar d'una que ja existeixi en propietat aliena durant un període de temps convingut), lloguer, propietat o copropietat. En cada cas, s'analitzarà quina és la fórmula més idònia. Segons va indicar Serra, en alguns casos, si no hi ha acord amb el propietari però la Generalitat considera que aquella vivenda és molt necessària, pot arribar a l'expropiació. En tot cas, sempre es tractarà d'habitatges destinats a vivenda habitual, no per convertir-los en segona residència.

Segons va indicar Alins, l'objectiu, en aquesta primera fase, no és mobilitzar un gran volum d'habitatges, sinó poder arribar a aquells municipis als quals, per les seves característiques, els és més complicat mobilitzar els habitatges buits. Moltes vegades, els ajuntaments de pobles petits tenen un personal tècnic molt reduït i per tant necessiten un suport important per part de la Generalitat.

Serra destaca que és un programa «molt innovador» en matèria d'habitatge, que respon a la idea ?molt arrelada dins la seva secretaria? de «reciclatge urbà», per tal de reaprofitar vivendes que estan buides i donar-los una nova vida.