El 13 de gener de 1898, el gran escriptor francès Émile Zola va publicar un punyent i incisiu article al diari L'Aurore sota el títol «J'accuse...!»; article en forma de carta oberta al president de la República que va fer reaccionar al públic en general i va provocar un gir en «l'affaire Dreyfus», en denunciar les greus irregularitats comeses en el procés seguit contra el Capità Dreyfus, condemnat injustament.

De vegades tenim el desig de prendre les paraules d'algú, i la intenció d'imitar i seguir els actes de personatges il·lustres per assolir l'impacte i l'èxit d'aquests grans referents. I voldríem utilitzar i prendre en préstec aquest potent títol de l'emblemàtic article de premsa «Jo acuso», per parlar d'uns altres fets, també irregulars, encara que d'una altra naturalesa; tot confiant que la denúncia pública dels fets servirà per despertar consciències i per canviar decisions preses per part de l'administració, preestablertes i adoptades de forma precipitada i amb reiterada comissió d'errors

Ens referim al macroprojecte d'infraestructura viària de la C-32, que pretén perllongar l'autopista del Maresme i portar-la fins a la Costa Brava, de Blanes a Lloret de Mar, amb la construcció de tres carrils, túnels i grans viaductes i amb un excepcional impacte ambiental i paisatgístic.

Un projecte desmesurat, innecessari i desproporcionat que desfigurarà per sempre més el darrer pulmó verd de Lloret de Mar i destruirà en bona part els boscos i turons de la Selva Marítima.

I podríem titular aquest article «Jo acuso!» Es tractaria d'un «J'accuse» pronunciat en la primera persona del plural i de manera col·lectiva per les infatigables entitats ecologistes i de defensa del territori gironines, per Aturem la C-32, SOS Lloret o l'Associació Amics de Tossa - Club Unesco, liderades per l'emblemàtica Plataforma SOS Costa Brava. Es tractaria, per tant, d'un «Nosaltres Acusem».

«J'accuse-Nosaltres acusem», de la voluntat i de la intenció persistent i obstinada del Departament de Territori i Sostenibilitat i del Govern de la Generalitat de Catalunya d'impulsar una obra amb un impacte ambiental i paisatgístic irreversible pel fràgil paisatge que resta dels boscos del paratge del Vilar, de Sant Pere del Bosc i de l'entorn del monument de l'Àngel del municipi de Lloret de Mar.

«J'accuse-Nosaltres acusem» de la inexplicable i reiterada voluntat d'alguns responsables del Departament de Territori i Sostenibilitat de porfiar per mantenir l'execució d'aquesta macroinfraestructura, malgrat els successius revessos judicials i les dues paralitzacions i suspensions de l'execució dels dos projectes anteriors ordenades pels jutjats i tribunals de la jurisdicció contenciosa administrativa. Paralitzacions de l'obra ordenades per Interlocutòries de dates 19 de juliol de 2017, 9 de juliol de 2019 i 2 d'octubre de 2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

«J'accuse» de la improcedència de sotmetre a aprovació -per tercera vegada- l'estudi informatiu d'aquesta obra. «Jo acuso» del caràcter incompatible de l'obra amb la declaració d'emergència climàtica efectuada pel mateix Govern català el maig de 2020 i amb el deure de mitigar els efectes del canvi climàtic que afecta tots els poders públics

«J'accuse» - «Nosaltres acusem» de l'intent de destruir 55 hectàrees de bosc i de talar més de 60.000 arbres per implantar una autopista de tres carrils, arrasant els boscos de Lloret de Mar i afectant la plana agrícola de Blanes i tota la xarxa de rieres de la zona en un greu context d'emergència climàtica.

«Jo acuso - Nosaltres acusem» del cost desproporcionat i del malbaratament de recursos públics que significa aprovar aquesta obra amb un cost superior als 92,8 milions d'euros per construir set quilòmetres d'autopista tot destruint un valuós medi natural.

«Jo acuso-Nosaltres acusem» del fet inexplicable de l'adjudicació de les obres a empreses vinculades a empresaris de trajectòria dubtosa en l'execució d'obres públiques que han resultat fracassos estrepitosos, com el Projecte Castor d'implantació del dipòsit de gas submarí en una falla submarina o les autopistes radials de Madrid, obres que han hagut d'ésser rescatades per l'Estat amb els costos a càrrec de tota la ciutadania.

«J'accuse» de la falta d'anàlisi d'alternatives del projecte i de la manca d'estudi i consideració d'aquelles alternatives de menor impacte ambiental i paisatgístic i de cost molt inferior, com són el desdoblament de la GI-600 de Blanes a Lloret, la millora de la xarxa existent, inclosa la C-63, o l'execució de la ronda Nord de Blanes.

«Nosaltres acusem» de la manca de consideració dels resultats de les consultes públiques, contraris al projecte, celebrades a Blanes i a Lloret i d'imposar l'execució de les obres en contra del posicionament ja expressat per dos dels tres ajuntaments més directament afectats: Blanes i Tossa de Mar.

«Jo acuso-Nosaltres acusem» de la greu i injusta situació en la qual es troben més de 20 activistes de «les emboscades». Voluntaris que van defensar amb esforç i altruisme els boscos afectats per les obres quan s'iniciaren les tallades arreu, amb la finalitat d'alentir les destrosses i de dificultar les tales d'arbrat a l'espera de la resolució judicial sobre les mesures cautelars. Ordre de paralització dels treballs que finalment s'adoptà pels tribunals.

«Jo Acuso-Nosaltres acusem» de la injusta situació d'aquests activistes que es troben immersos en un procés kafkià tot suportant el pes de la denúncia de l'empresa constructora i de desproporcionades reclamacions de danys i perjudicis d'import superior a 174.000 euros com a represàlia directa i desmesurada per haver defensat el bé comú i el medi natural.

A ells els devem que avui més de 50.000 arbres segueixin dempeus encara oxigenant les nostres vides, a l'espera de la sentència final d'aquest projecte tan agressiu pel nostre territori.

Un tribut ben valuós a la seva valentia i a l'esforç d'una acció audaç i continuada des de l'alba fins a la posta de sol, dia rere dia, d'un mes de juny calent i asfixiant.

«Jo acuso» que la construcció de l'autopista de la Costa Brava amb la seva entrada a Lloret provocarà el desenvolupament urbanístic de tots els sectors de sòl urbanitzable latents previstos a la zona i generarà una nova onada i una operació d'especulació del sòl sense precedents.

«Jo Acuso-Nosaltres acusem» que el projecte de perllongació de la C-32 amb l'arribada de l'autopista a Lloret de Mar serà com el cavall de Troia de la Costa Brava. I suposarà una estocada de mort per al nostre estimat litoral, ja que un cop arribada l'autopista a Lloret de Mar, qui l'aturarà? I els lobbies poderosos, amb els interessos de sempre, intentaran de ben segur portar l'autopista fins a Tossa de Mar, i a Sant Feliu de Guíxols i després a Castell-Platja d'Aro, destruint així irreversiblement els darrers espais valuosos del preciós litoral gironí.

Amb l'article d'Emile Zola es va aconseguir finalment que el procés fos revisat, la condemna anul·lada i Dreyfus rehabilitat.

Confiem que amb la denúncia pública, el futur nou Govern de la Generalitat de Catalunya tindrà prou valentia i amplitud de mires per rectificar aquest greu error i per aturar l'execució d'aquesta gran infraestructura viària que serà la fi d'un paisatge i d'un territori tal com l'hem conegut fins ara. I tindrà el coratge suficient per impedir la destrucció d'aquests boscos i turons de la Selva Marítima tot evitant provocar una immensa cicatriu d'asfalt i formigó en aquestes muntanyes tan castigades.

Confiem que amb la denúncia pública s'aturarà el procés de represàlia als activistes que van defensar els boscos front a l'irregular inici de les obres.

I confiem que les forces polítiques compromeses amb la defensa del territori podran impedir tanta destrucció en nom d'un fals progrés per promoure el turisme, l'obra pública i l'economia de la zona, a costa de destruir el medi natural i el paisatge que és patrimoni de tothom.