20 de abril de 2021
20.04.2021
Diari de Girona

La diagnosi de la situació del col·lectiu LGTB+ a la Garrotxa detecta actituds "LGTBfòbiques"

Constata també falta d'acceptació familiar però conclou que no hi ha agressions greus contra el col·lectiu

20.04.2021 | 18:30
L'acte de presentació de la diagnosi de la situació del col·lectiu LGTB+ a la Garrotxa

La diagnosi sobre la situació del col·lectiu LGTB+ a la Garrotxa, encarregat pel Consorci d'Acció Social, detecta actituds 'LGTBfòbiques' a la comarca "constants" però no sempre "visibles". L'estudi, que ha elaborat el Grup de Recerca de Ciències Socials Aplicades de la UdG, constata que la Garrotxa "no és un espai on succeeixin, per norma general, agressions i actes de violència forts cap a persones LGTBI+". Malgrat això, sí que ha detectat certes "actituds" que "habitualment no són greus" i que inclouen des de la falta d'acceptació familiar, a la incomoditat en consultes mèdiques passant per "mirades", sovint a l'espai públic, que els incomoden. Una situació que, segons la diagnosi, s'agreuja quan es tracta de persones migrants.

"L'articulació d'aquesta LGBT-fòbia amb el racisme, molt present a la Garrotxa, dona condicions de vida i benestar molt més complexes per a les persones LGBT+ racialitzades", conclou l'estudi.

L'any 2019, el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa va encarregar al grup de recerca CISA la 'Diagnosi de les realitats LGTB+a la Garrotxa'. L'objectiu era obtenir una fotografia d'aquestes realitats perquè les administracions públiques encarregades del desplegament de la Llei que ha de garantir els drets d'aquest col·lectiu i eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, "necessitaven disposar d'una exploració prèvia que permetés conèixer l'estat de la qüestió".

El grup de recerca va estructurar l'estudi en cinc eixos que incideixen en la qualitat de vida d'aquestes persones. Per una banda, l'espai públic i els mitjans de comunicació; la socialització; l'atenció a la ciutadania i les polítiques públiques; la salut i l'educació, el lleu i l'esport.

Pel que fa a l'espai públic, la diagnosi constata que la comarca no registra una "alta freqüència" de violència greu però sí que detecta discursos i "formes simbòliques de violència de baix calibre" i, sobretot, una "gran manca de referents LGTB+". També conclou que, a nivell de socialització, "la visibilitat LGTB+ a la Garrotxa és molt baixa" i que algunes famílies demanen als seus membres LGTB+ que "no es mostrin obertament a la resta de la família o a l'entorn social".

Per contra, detecta activisme a través del col·lectiu 'Alliberem-nos' que concentra activitats i possibilitats de trobada del col·lectiu. Malgrat això, l'estudi constata que la resta d'espais de socialització "són àmpliament heterocentrats".

Per altra banda, la diagnosi conclou que el Servei d'Atenció Integral a la Diversitat Sexual i de Gènere (SAI) està "molt ben considerat" per part de les persones LGTB+ de la comarca i que, en general, l'atenció sanitària a aquest col·lectiu és "correcte", tot i la "falta generalitzada de formació en la matèria per part dels professionals de la salut".

Pel que fa a l'esport, l'educació i el lleure, l'estudi recull un ampli ventall de situacions, algunes marcades per la "manca de formació" i la falta de "protocols d'intervenció en cas d'agressions LGTBfòbiques". Tot i això, constata una "alta predisposició dels professionals per aprendre i millorar la seva tasca educativa".

Amb tot, l'estudi conclou que cal treballar per una "transversalització de les pràctiques, discursos i representacions que fomentin el benestar de les persones de tot l'espectre de la diversitat".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook