A finals dels anys setanta, quan s'aparta de la gestió de la històrica marca olotina de xocolates Gluki que havia dirigit, primer en companyia de la seva mare Dolors Munteis, i després en solitari a la fàbrica del carrer Joaquim Vayreda, Tomàs Costa ja estava molt bolcat en la docència tant a l'Institut de Formació Professional de la Garrotxa, on va ser un dels professors del primer curs del centre, com fora del centre ensenyant català, quan no es podia fer, en l'etapa final del franquisme. «Molts olotins van aprendre a escriure en català gràcies a en Tomàs Costa» es recordava ahir a la capital de la Garrotxa en saber-se la mort, als 86 anys, de l'activista cultural que, entre altres coses, va ser professor, empresari, polític i impulsor a la comarca tant del moviment escolta com de l'excursionisme. Casat amb Montserrat Pau i pare de quatre filles, el funeral de Tomàs Costa i Munteis serà avui, dijous, a la tarda a l'església de Sant Esteve d'Olot (17.00).

L'abril del 2018, Costa va ser el primer guanyador del primer premi Marçal Casanovas, impulsat per ERC d'Olot per «distingir la tasca dels garrotxins en la difusió i defensa de la llengua catalana» en un reconeixement a una feina en favor del català i del país que, molts anys abans, ja tenia quan la fàbrica Gluki d'Olot era l'escenari de les reunions promogudes per l'expresident d'Òmnium,, Jordi Porta, per organitzar expedicions clandestines per portar des de Perpinyà llibres prohibits des del franquisme. Entre els expedicionaris, Costa o el que, posteriorment, va ser alcalde d'Olot, Lluís Sacrest.

«En Tomàs Costa va ser una persona molt important a Olot durant la transició i la part final del franquisme, sempre lligat a Òmnium, i a l'ensenyament del català», explicava ahir l'actual alcalde, Pep Berga, sobre l'activista cultural que, en el seu moment, també va tenir un pas per la política com regidor de cultura i cap de llista, a les eleccions municipals del 1983, d'un Candidatura Unitària d'Esquerres (CUE) que sumava PSC, PSUC i ERC, amb ell (que era independent, per disputar l'alcaldia a la Convergència d'Arcadi Calzada. «Era una persona molt estimada a Olot pel seu activisme cultural i per la seva relació amb les associacions», afegia ahir Berga tot recordant que, encara ara, Tomàs Costa «formava part de la comissió del nomenclàtor que decideix els noms dels carrers».

A Olot, el nom de Tomàs Costa també està molt lligat a l'escoltisme per la seva tascat com a impulsor de l'educació en el lleure i en contacte amb la natura. La mateixa natura a qui Costa també havia dedicat moltes hores des del món de l'excursionisme sent, per exemple, vicepresident del CE Garrotxa o president del patronat del Santuari de la Mare de Deú del Mont.