La pandèmia ha frenat l'augment de població a les comarques gironines, que només ha crescut un 0,41% entre l'1 de gener de 2020 i l'1 de gener de 2021, quan els anys anteriors havia augmentat un 1,37% i un 1,22%, respectivament. Tot i això, Girona s'escapa de la dinàmica negativa del conjunt de l'Estat, on la xifra de població s'ha reduït un 0,2% l'any de la pandèmia. Així ho indiquen, almenys, les dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de població a 1 de gener de 2021, publicades ahir. Caldrà esperar a les definitives, tanmateix, per comprovar si aquesta tendència es consolida.

Així doncs, l'1 de gener de 2021 hi havia empardonades a les comarques gironines un total de 784.991 persones. Es tracta d'uns 3.200 habitants més que un any enrere, l'1 de gener de 2020, quan la xifra es va situar en 781.788, segons les dades definitives de l'INE. D'aquesta manera, la província suma el sisè any de creixement demogràfic consecutiu, encara que en aquesta ocasió hagi estat més discret. Segons es desprèn de les dades de l'INE, el que més ha influït ha estat el tancament de fronteres i les dificultats per fer els tràmits d'empadronament per a estrangers, ja que la xifra de població immigrada s'ha reduït i en canvi la d'espanyols s'ha incrementat.

Segons aquestes dades provisionals, la província té 158.458 habitants d'origen estranger, el que significa un 20,1% del total, una xifra molt similar a la dels darrers anys. Tot i això, es tracta d'uns 1.400 estrangers menys que l'any passat.

En canvi, la població amb nacionalitat espanyola s'ha incrementat lleugerament, tot passant de 621.307 persones a 626.533: és a dir, unes 5.000 persones més. Aquestes dades contrasten amb la tendència que s'ha anat experimentant al llarg dels darrers anys, en què el nombre de naixements a la província (igual que al conjunt de l'Estat) ha anat a la baixa i la immigració (i sobretot la seva descedència) s'han convertit en el principal motor demogràfic de la demarcació. Tot i això, aquest increment del padró es pot deure també a una simple qüestió burocràtica, com que més persones s'hagin empadronat a les comarques gironines durant la pandèmia (per exemple, en segones residències).

Pel que fa al conjunt de l'Estat, aquest ha estat el primer any que el nombre d'inscrits en el padró continu ha disminuït després de quatre anys consecutius de creixement. D'aquesta manera, la població espanyola s'ha reduït en 106.146 persones (-0,2%), de manera que la xifra d'espanyols ha baixat dels 42 milions que s'havien aconseguit per primera vegada l'any passat. Pel que fa als estrangers, encara que el nombre ha caigut, la xifra es continua situant en aquests moments per sobre dels 5,4 milions.