Girona, Figueres, Salt i Blanes són les quatre localitats gironines que tenen més veïns vivint a l'estranger, segons les dades publicades ahir per l'Idescat. En total, a la província hi ha 30.449 persones que estan registrades com a habitants a l'estranger, tal com ja va avançar l'INE fa unes setmanes. La xifra ha crescut un 144% en els últims deu anys, ja que l'any 2011 n'hi havia 12.456.

La capital, Girona -que també és la ciutat més poblada de la demarcació- és el municipi que té més dels seus veïns residint en algun país estranger: en total, es tracta de 5.645 persones, que suposen un 18% de tots els nascuts a la demarcació que viuen en altres països. En segon lloc es troba Figueres: la capital altempordanesa té 2.400 persones vivint en altres països, el que representa un 7,88% del total. A continuació es troba Salt, amb 1.724 residents a l'estranger (5,66%) i Blanes, que en té 1.686 (5,54%). Tot seguit hi ha Olot, amb 1.454 persones originàries del municipi però que viuen en altres països (4,78% del total), Palafrugell (1.218 persones, un 4%), Lloret de Mar (1.203 persones, el que suposa un 3,95%) i Roses (1.132 veïns, un 3,72%). Tanquen la llista dels deu municipis que tenen més gent vivint a l'estranger Sant Feliu de Guíxols (1.108 persones, el que representa un 3,64%) i Palamós, amb 803 persones (2,64%).

Malgrat que l'emigració de gironins cap a altres països s'ha incrementat exponencialment al llarg dels últims anys, es va frenar (tot i que no va deixar de créixer) al llarg de l'any passat, durant la pandèmia. A 1 de gener de 2021 s'havien registrat només 1.986 noves inscripcions de gironins a l'estranger, mentre que a 1 de gener de 2020 havien estat 2.804 i, el primer dia de 2019, se n'havien sumat 2.808.

Pel que fa al conjunt de Catalunya, el nombre de catalans residents a l'estranger es va situar, a 1 de gener de 2021, en 340.514 persones, el que representa un increment de 9.325 persones i un increment anual del 2,8%, la xifra més baixa des de 2009, inici de la sèrie.

Les limitacions de mobilitat

Les limitacions de mobilitat Segons assenyala l'Idescat, la limitació de la mobilitat internacional arran la pandèmia de la Covid-19 ha suposat un alentiment significatiu del creixement del nombre de catalans residents a l'estranger, circumstància que també es detecta a les comarques gironines. Durant el 2020, hi va haver 19.173 noves inscripcions de catalans als registres consulars, que corresponen a les altes produïdes per emigració a l'estranger, naixement, nacionalització i omissió, un 31,8% menys que el 2019. Per primer cop van baixar els inscrits a Sud-Amèrica.

En canvi, França és el principal país de residència dels catalans a l'estranger. Concretament, es tracta de la primera destinació per als residents de la Vall d'Aran i 32 comarques més, encapçalades per la Cerdanya (48,2%) i l'Alt Empordà (46,7%).

En general, totes les comarques i Aran han incrementat el nombre d'inscrits a les oficines consulars, excepte l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Els augments més alts en valors absoluts es registren al Barcelonès (3.501 persones), al Vallès Occidental (761), al Baix Llobregat (659) i al Vallès Oriental (566). En termes relatius destaquen el creixement del Moianès (6,4%), el Montsià (6,3%) i la Garrotxa i el Solsonès, ambdues amb un creixement del 6,2%.

Pel que fa als municipis amb més de 1.000 residents a l'estranger, els de major creixement han estat Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Palafrugell i Salt. En canvi, els que han registrat un creixement més baix (per sota del 12%) de residents a l'estranger són Sant Cugat del Vallès, Roses, Barcelona i Vilanova i la Geltrú.