En poc més d'un any, la COVID-19 ha arrabassat més de 21.700 vides a Catalunya. Els mapes de mortalitat per coronavirus mostren un territori totalment fragmentat per la malaltia. Les trenta ciutats catalanes més poblades acumulen més de cent morts cadascuna des que va començar la pandèmia. Deu municipis sumen fins a un 47% dels morts per COVID-19. Mentrestant, a només uns quilòmetres de distància, hi ha al voltant de 324 localitats que no han registrat ni un sol mort per coronavirus fins a la data, segons indica una anàlisi del Diari de Girona i El Periódico realitzada a partir de dades obtingudes per una petició d'aquests rotatius al Portal de Transparència.

El balanç global mostra que les ciutats que més morts per COVID-19 acumulen des de l'inici de la pandèmia fins al 12 d'abril són Barcelona (amb 6.470 morts registrats), l'Hospitalet de Llobregat (819), Sabadell (536) , Terrassa (511) i Badalona (435). Es tracta de les localitats amb més densitat de població de Catalunya en les quals, a més, s'ha diagnosticat més volum de casos de coronavirus al llarg d'aquests mesos. En aquests territoris, però, les xifres de morts queden emmascarades per l'ingent volum de població. A la capital, per exemple, els 6.470 morts es tradueixen a una taxa de mortalitat de 39 per cada 10.000 habitants. En xifres absolutes, els morts de Barcelona equivalen a la població total de Teià, Sant Vicenç de Montalt o Roda de Ter.

El mapa de morts per COVID-19 a Catalunya es transforma radicalment en observar la xifra de letalitat; el percentatge de pacients morts sobre el total de casos detectats en un municipi. Aquest indicador apunta les majors taxes de morts a localitats relativament petites. Segons l'anàlisi realitzada, almenys 19 de les 20 ciutats catalanes amb més mortalitat per COVID-19 es corresponen amb alguns dels brots més virulents detectats a residències. A Vilalba Sasserra, un municipi de tot just 753 habitants, la xifra de letalitat se situa en un 21,7% ja que, en total, es van registrar 20 morts pel virus. Aquesta és exactament la xifra de morts amb la qual, segons va revelar una investigació de Crític, es va saldar un brot detectat a la residència de la vila.

Hi ha dos municipis gironins, entre els deu de Catalunya amb més letalitat per culpa del coronavirus, com es pot apreciar en el gràfic que es reprodueix en aquestes pàgines. Vilademuls, en el lloc setè, amb 15,5 morts per cada 100 contagiats, i Lladó, en el vuitè, amb 15,48 difunts per cada centenar de malalts. Entre els municipis gironins amb més letalitat per la malaltia també hi ha Sant Gregori, Cornellà del Terri, Vilafant, Sant Joan de les Abadesses, Sant Hilari Sacalm, Massanes, Olot i Banyoles.

Letalitat a residències

Tot apunta que els brots en geriàtrics han estat el factor que més ha incidit en la taxa de letalitat per COVID-19. Sobretot pel seu impacte a pobles petits. En aquest apartat hi torna a aparèixer Vilademuls, al costat de localitats com Bagà, Falset, els Pallaresos, Navarcles, Tona i Tremp; en totes elles, aquest indicador de letalitat se situa per sobre del 10%. Es tracta dels mateixos noms que en els últims mesos han saltat als titulars per brots en els seus geriàtrics. Diversos d'aquests centres, a més, estan entre els intervinguts per la Generalitat durant la primera i la segona onada. En diversos casos, la xifra de morts a residències es correspon exactament amb el total de morts registrats al municipi. En d'altres, és probable que els brots a residències exercissin de focus local d'infecció.

Aquest diari també ha comparat la taxa de letalitat per COVID-19 a Catalunya amb els índexs de renda per càpita (IRPF) i les xifres de població major de 65 anys per municipi. L'anàlisi apunta que les ciutats més pobres o més envellides no són les que han patit més morts per coronavirus. Tampoc s'observa una correlació clara entre morts i localitats amb major volum de casos detectats durant l'últim any (i amb més incidència acumulada) o amb les ciutats amb més nombre de places a geriàtrics. El mapa suggereix una certa concentració de focus al voltant de l'Eix Llobregat; l'autopista que uneix Sant Cugat, Terrassa i Manresa amb Bagà. El factor mobilitat, doncs, podria haver jugat un paper clau en la dinàmica de contagis i morts per COVID.

El mapa de letalitat mostra que alguns dels pobles més afectats confronten amb altres en què amb prou feines s'han registrat positius i morts per coronavirus. És el cas, per exemple, de Tremp; amb 60 morts per la malaltia en un brot al geriàtric municipal, comparteix frontera amb pobles amb entre zero i cinc morts en total. Tot apunta, doncs, que el factor que més ha incidit en la letalitat són els brots en residències.

Esperança de vida perduda

L'últim balanç de Salut sobre morts per COVID-19 estableix que s'han comptabilitzat més de 21.724 decessos; 13.786 en hospitals, 4.563 en residències, 1.168 en domicilis i 2.207 no classificables. El sis de març de 2020, Salut va informar del primer mort per COVID-19 a Catalunya. En aquella època, només es parlava d'una cinquantena de casos i vuit morts pel virus a tot Espanya. Una setmana i mitja més tard, just el dia en què es va declarar l'estat d'alarma, Catalunya sumava ja 1.815 casos diagnosticats i 121 morts pel virus. Els geriàtrics es van convertir en l'escenari més cru d'aquesta crisi sanitària.

El pitjor dia de la pandèmia a Catalunya va ser el 30 de març, quan es van registrar 417 defuncions en una sola jornada. El pic de morts de la primera onada es va produir entre el 23 de març i el 19 d'abril, amb més de 200 morts diàries per COVID-19. El segon diumenge d'abril, les residències catalanes van notificar 206 morts en un sol dia. El seu rècord més tràgic. Immersos en una crisi sense precedents, els geriàtrics van registrar més de cent morts diàries entre el 27 de març i el 21 d'abril de l'any 2020.

El balanç de morts per COVID-19 mostra la cara més tràgica de la pandèmia. Un any de crisi sanitària, de fet, ha enfonsat dràsticament els índexs d'esperança de vida. Segons un recent estudi del Centre d'Estudis Demogràfics (CED), el coronavirus ha fet que Barcelona perdi al voltant de dos anys d'esperança de vida. Això suposa un retrocés als nivells de fa quinze anys. L'última vegada que es va detectar una caiguda d'aquesta magnitud va ser durant la Guerra Civil.