Un manifest signat per nou científics que treballen a Catalunya demana a les administracions que no admetin a tràmit cap projecte de parc eòlic -inclòs el polèmic Tramuntana, al cap de Creus- fins que no s'hagi estudiat i aprovat una planificació energètica amb criteris ambientals, econòmics i socials, i fins que tots els documents ministerials relacionats amb l'energia eòlica marina no s'hagin aprovat de forma definitiva. En el cas concret del Tramuntana, alerten que els danys ecosistèmics a gran escala -més enllà de la zona ocupada pels aerogeneradors- «podrien ser més severs del que s'exposa de manera superficial en el document inicial del projecte presentat per les empreses». També adverteixen de «l'impacte paisatgístic» que tindrà en el conjunt del cap de Creus i el golf de Roses, i alerten del risc que poden suposar els creixent de fenomens meteorològics vinculats al canvi climàtic, com ara els temporals marítims, que «poden malmetre les instal·lacions i comportar perills per al medi natural a llarg termini».

El manifest, sota l'inequívoc títol de Manifest científic per a la protecció dels ecosistemes marins davant dels projecte eòlics a mar, està signat per Josep Lloret (UdG), Antonio Turiel (CSIC), Rafael Sardá (CEAB-Blanes), Jordi Solé (UB), Alberto Olivares (CEAB-Blanes), Ana Sabatés (CSIC), Elisa Berdalet (CSIC), Josep Maria Gili (CSIC) i Josep Vila (UdG). El document reconeix els beneficis que poden tenir els parcs eòlics marins pel que fa a la reducció d'emissions de gasos causants de l'efecte hivernacle, però alerten que els riscos d'implementar-los en una mar com la Mediterrània, «ecològicament fràgil, diversa i subjecta a múltiples pressions humanes, encara no han estat encara ben avaluats». Per això, veuen imprescindible estudiar-los.

En el cas concret del Tramuntana, el projecte els genera «grans dubtes», ja que la zona del cap de Creus-golf de Roses és «particularment fràgil» i compta amb «una biodiversitat elevada». Es mostren preocupats, en primer lloc, per les grans dimensions del projecte, que «el situaria entre els més grans d'Europa i la Mediterrània en termes de potència instal·lada», i per la «fragilitat ecològica» de la zona on es vol instal·lar, ja que estaria envoltat de dues reserves marines, d'un lloc d'importància comunitària, d'una àrea marina protegida pel Ministeri de Transició Ecològica, d'una zona d'especial protecció per a les aus o una àmplia zona Natura 2000 de la badia de Roses, per on es desplegarien els cables del transport d'electricitat a l'setació terrestre.

És per això que els científics alerten que els danys ecosistèmics a gran escala podrien ser molt més severs del que exposa l'informe de les empreses promotores. Per exemple, assenyalen que la zona proposada és cabdal per a l'arribada de la ploma d'aigua del riu Roina a la costa catalana, «molt rellevant per a la productivitat primària i per a les poblacions de petits pelàgics com l'anxova». També recorden que hi ha nombroses cascades marines que afavoreixen «una de les biodiversitats marines més altes del mediterrani».

Per tot plegat, demanen a les administracions públiques que facin una diagnosi prèvia i independent sobre l'impacte ambiental, econòmic i social (incloent-hi l'impacte paisatgístic i cultural) d'aquest tipus d'instal·lacions, tot comptant amb una «àmplia» participació del col·lectiu científic. Així mateix, també volen que hi hagi una bona planificació estratègica a cada territori, a nivell local, nacional i europeu, on «els criteris ambientals, econòmics i socials es tinguin en compte», i que la transparència sigui «un factor clau» a l'hora de prendre les decisions. D'altra banda, demanen que no es permeti la instal·lació de parcs eòlics al costat de zones protegides ?tal com estableixen altres països europeus? i, finalment, que no es tramiti la instal·lació de cap parc eòlic marí fins que no s'hagi estudiat i aprovat la planificació energètica que defensen.