Ifins aquí la nostra intervenció pública en referència a aquest tema [és a dir, el meu article, publicat en aquest diari el 15 d'abril de 2021]. És la Diputació de Girona qui ha de prendre cartes en l'assumpte i la Junta i el Comitè ens centrem en les negociacions #teletreball, #pladigualtat, #assetjamentlaboral, etc.»
«La gent de la Intersindical som aquí per lluitar i defensar els drets dels treballadors i treballadores, no per perdre el temps amb discussions estèrils. Havent deixat clara la nostra posició, res més a afegir».
Això ho publicaven a Twitter la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa de la Diputació de Girona el dia 15 d'abril a les 12.18 hores PM. I entrem en la primera gran mentida dels Pineda, Balcells, Arroyo, Perxés, Pérez..., ja que el divendres 23 d'abril, vuit dies després d'aquestes afirmacions, publicaven un article de contrarèplica del meu escrit. Mirin, després de la primera mentida, tota la veritat que vulguin dir es convertirà a partir d'ara en dubte.
Segona mentida: quan un tal Ferran Jorba el 19 de febrer assegura que hi ha prou indicis que a la Diputació de Girona s'aprofita el pressupost de carreteres per a corrupció i quedar-se un percentatge que va a parar a butxaques que se n'aprofiten, vostès no van dir res per defensar el bon nom de la Diputació i dels seus treballadors com a representants d'aquests, però sí que critiquen quan jo mateix faig un article en representació del CSIF dient que malmeto el bon nom de la corporació. A més, la seva gran mentida és quan vostès afirmen alegrament que la Diputació de Girona no ha pres cap mesura al respecte, sinó que l'única cosa que ha fet és guardar un escrupulós silenci. La Diputació de Girona va remetre pel conducte oficial un burofax requerint al Sr. Ferran Jorba que cessés de les seves acusacions de corrupció la Diputació de Girona per mitjà de les xarxes socials si no tenia proves del que deia sota l'advertència que en cas contrari s'exercirien accions legals en defensa del bon nom de la institució. Aquest burofax va ser recepcionat amb acusament de rebuda i el va enviar la Secretaria General per instruccions del president i de l'equip de govern de la mateixa Diputació. Per la seva informació, sàpiguen que hi ha un expedient administratiu obert.
He de donar-los la raó en una afirmació que vaig fer i que no s'ajusta a la realitat: quan diuen que jo no era president de la Junta de Personal quan es va produir el trencament entre el CSIF i vostès, tenen raó: la presidenta de la Junta era la Sra. Anna Per. Ha estat una confusió per part meva.
Quan parlen d'amonestar, vostès afirmen que el significat és imposar una sanció de caràcter lleu per infraccions de disciplina, administrativa, de treball, etc. Efectivament, aquesta és una de les diverses definicions de la paraula. Però amonestar també vol dir que es consideri, procuri o eviti un fet, a banda d'advertir o prevenir. Vostès van prendre com a referència l'excepció que més els convenia. En cap moment he dit que el Departament de Recursos Humans els amonestés, ja que ells no eren coneixedors del tema que ens va ocupar en aquell moment, ja que era un tema sindical intern.
Suposo, Sr. Aleix Pineda, que també dirà que menteixo quan dic que vostè la setmana passada va trucar al Sr. Rafa Sánchez, màxim representant del CSIF a les comarques gironines, per tal de demanar-li que jo no ataqués més la CUP. L'hi preguntem?
Arribats a aquest punt, pensin que el millor encara està per escriure i que, tal com va dir Isaac Asimov, «la gent que pensa que ho sap tot és una gran molèstia pels qui saben més que ells».
En un altre article, més endavant parlarem de Guanyem (que anant bé mai governarem), i plegats reflexionarem i com més serem més riurem. Com a gurús de luxe, en Salellas, la Pèlach i l'Andreu (ex-ICV - EUiA, mitjançant transformisme polític ara a Guanyem i signant de reflexionem) hi tindrem.
