L'empresari Artur Suqué, fundador del Grup Peralada, va morir ahir als 90 anys d'edat. Nascut a Barcelona el 1930, fill d'una rica família de la llavors potent indústria tèxtil catalana, Artur Suqué es va casar amb Carmen Mateu, «el millor partit de la Barcelona dels anys 50», segons la va definir l'arquitecte Oriol Bohigas en les seves memòries. Mateu era filla de l'empresari i polític, Miquel Mateu, que entre molts altres càrrecs, va ser alcalde de Barcelona des del 1939 fins al 1945, ambaixador a París o procurador a les corts franquistes fins a la seva mort el 1972. Al costat de la seva dona, Artur Suqué va transformar l'herència familiar -el seu sogre havia comprat el castell de Peralada als anys vint per 400.000 pessetes- en un gran hòlding empresarial.
Actualment, el Grup Peralada està molt diversificat amb negocis vinícoles, l'hotel Golf Peralada amb el seu Wine Spa, els industrials com la firma d'embalatges de polipropilè Poligal o l'automobilística Hispano-Suïssa (fundada per l'avi de Carmen Mateu); i des de finals de la dècada dels setanta, del món del joc amb els Casinos de Peralada, Barcelona, Lloret o Sant Pere de Ribes a través de la societat Inverama. De manera paral·lela als negocis, i fent costat a l'impuls de la cultura que propugnava Carmen Mateu, el matrimoni Suqué-Mateu va crear el Festival Internacional de Música Castell de Peralada fent passar, cada estiu, per la població alt-empordanesa artistes com Josep Carreras, Rudolf Nuréyev, Montserrat Caballé, Joan Manel Serrat, Calixto Bieito, Teresa Berganzao Jonas Kaufmann, entre molts altres. Artur Suqué va morir ahir, tres anys més tard que la seva dona, quan ja feia temps que el control del grup empresarial estava en mans dels tres fills del matrimoni: Isabel, Javier i Miguel.
«Apassionat de la seva feina, molt perfeccionista i amb alt sentit de la responsabilitat», destacaven ahir des del Grup Peralada, sobre la personalitat d'un Artur Suqué que, amb habilitats empresarials i bons contactes amb la política, sempre se'l va considerar una persona pròxima a Jordi Pujol i a Convergència, va anar fent gran el que tant ell, com sobretot la seva dona, havien heretat. En Notes per a Sílvia, en un dels volums de les seves «Obres Completes», l'escriptor Josep Pla definia Miquel Mateu com «un personatge sinistre, un burgès dominat per la por, per una ànsia econòmica sense límits, l'autèntic representant del franquisme a Catalunya».
Després de casar-se l'octubre de 1957 al castell de Peralada, Suqué i Mateu van fer créixer molt el llegat de Miquel Mateu que, just en el seu viatge de noces havia comprat el castell i fundat la bodega Vins i Caves Castell Peralada, amb un moment clau com va ser quan, a finals de la dècada dels setanta, va aconseguir la concessió per obrir els casinos de Peralada, Barcelona i Lloret.
El negoci del joc
Avui en dia, el Grup Peralada controla 7 casinos entre Catalunya i Argentina o l'Uruguai, però el negoci del joc, més enllà de ser una de les gallines dels ous d'or del grup del Suqué-Mateu, també els va comportar maldecaps com el «cas casinos». Una denúncia d'un antic director financer de la societat que controlava els casinos, Inverama, va obrir una investigació per uns presumptes pagaments irregulars de diners a Convergència per al finançament del partit de Jordi Pujol. El cas va acabar sent arxivat pels jutjats l'any 1997.
Més enllà de la direcció del Grup Peralada, Artur Suqué també va ser president del Cercle d'Economia, del Port de Barcelona i del Consell d'Administració del Diari de Barcelona; conseller de La Caixa i del Banc d'Espanya; president i membre de les juntes directives del Barça, de la Cambra de Comerç i de Foment del ?Treball. Anteriorment, Suqué també havia presidit el Consell d'Administració del Diari de Barcelona.
El festival de música
En una iniciativa que, històricament, s'ha atribuït més a la seva dona, Carmen Mateu, el nom d'Artur Suqué també està molt estretament lligat a la fundació del Festival Internacional de Música Castell de Peralada. «Si la vida et posa en una posició de privilegi cal retornar-ho d'alguna manera, l'amor que va inculcar el meu pare per l'art no es pot perdre», explicava Carmen Mateu en una entrevista a l'Agència EFE el gener del 2015, tres anys abans de la seva mort, sobre els motius que la van portar el 1987 a la creació del festival o a la seva feina per potencial la ingent col·lecció de llibres que es guarda a la biblioteca del Castell. Mateu estava convençuda que els seus fills -Isabel, Javier i Miguel- continuarien apostant pel festival i pel mecenatge cultural perquè «així ha de ser».
