Els ajuntaments de Roses, Llançà i Santa Coloma de Farners es preparen per viure un relleu a les seves respectives alcaldies el proper mes de juny. En tots els casos, el pacte de govern incloïa un traspàs de la vara d'alcaldia a la meitat del mandat, data que es complirà al juny, ja que la constitució dels ajuntaments es va produir el 16 de juny de 2019. En el cas de Roses, l'alcaldia passarà de les mans de Montse Mindan (Junts) al republicà Montse Mindan Joan Plana. En el de Llançà, Núria Escarpanter (Junts) rebrà la vara de la mà de Francesc Guisset (PSC). I en el cas més polèmic, el de Santa Coloma de Farners -on Quim Torra va intervenir a última hora per truncar un pacte amb el PSC i forçar un acord entre Junts i ERC-, el republicà Joan Martí es tornarà a convertir en alcalde després de dos anys amb Susagna Riera al capdavant del consistori.

A Roses, Junts i ERC van acordar el relleu de l'alcaldia en l'acord anomenat Pacte de Canyelles que establia que l'alcaldia seria dos anys per a cada formació. «Ha estat un camí llarg. Des del 2013, que juntament amb un grup de gent nova vàrem agafar les regnes del partit a Roses, van ser primer dos anys de treball des de fora l'Ajuntament, dos anys per donar-nos a conèixer, preparar el projecte i estructurar i engrandir l'equip; ens van ensenyar que es pot fer molta i bona política també des de fora de les institucions», explica Plana. L'últim alcalde d'ERC de Roses va ser Baldiri Martí i Sastre, que va ser alcalde fins a finals de l'any 1938, i va haver de marxar a l'exili passant pel camp de Barcarès (França).

Aquests dos anys de govern de coalició han servit, a Plana, «per saber en primera persona el que significa governar: resoldre problemes concrets, gestionar personal, gestionar pressupost, fer funcionar l'administració i encaminar-la cap al projecte de ciutat que tens al cap». També -afegeix- «hem après el que significa governar amb partits diferents, que tenen projectes propis, igual de legítims que els teus, i haver de posar en comú els objectius per treballar plegats. Haver de fer certes renúncies a canvi d'aconseguir altres fites que t'havies proposat. En definitiva, descobrint la millor manera de governar bé i governar per a tothom».

Per la seva banda, Mindan assegura que «cap de nosaltres ha pogut fer el que s'havia proposat. Hem estat -remarca- un any amb una pandèmia brutal que ha fet canviar els objectius de govern» i espera, però, acomplir els objectius de l'Àrea de Turisme, de la qual continuarà sent responsable.

En el cas de Llançà, l'acord que van formalitzar PSC i Junts. D'aquesta manera, el cap de llista socialista, Francesc Guisset, es va convertir en el primer alcalde del PSC que hi ha hagut mai a Llançà. A partir d'aquest proper mes de juny, Núria Escarpanter l'ha de rellevar en el càrrec, segons es va establir en el pacte de govern, que va arribar després d'una època convulsa a Llançà, ja que en l'anterior mandat PSC i PDeCAT havien fet una moció de censura contra els republicans. Malgrat que l'acord de PSC i Junts va aixecar algunes reticències, Escarpanter va afirmar que l'acord es segellava «pensant només en el poble i en clau de poble», però sense deixar de banda la ideologia ni les sigles que representa cadascú.

Però el pacte més polèmic, sense dubte, va ser el de Santa Coloma de Farners. Inicialment, la intenció de la líder de Junts, Susagna Riera, havia estat la de formar un acord amb PSC i els Independents, i així s'havia ja anunciat. Tot i això, les protestes que hi va haver per part d'un sector de la població, sumades a les pressions del llavors president de la Generalitat, Quim Torra, tot i que el ple es va haver d'aplaçar poder tancar les negociacions d'última hora. Al final, Riera va ser investida alcaldessa gràcies a un pacte amb ERC i els independents, que establia que al cap de dos anys -és a dir, el proper mes de juny- l'alcaldia passaria a mans de Joan Martí. Això sí, les tensions entre els dos socis de govern al llarg del mandat han estat palpables.