La falta de vocacions i l'elevada mitjana d'edat dels capellans a la diòcesi de Girona estan provocant que els preveres en actiu hagin d'assumir cada cop més parròquies, especialment si estan destinats a localitats petites. En aquests moments, al Bisbat de Girona hi ha 381 parròquies i 12 annexos, i per atendre-les hi ha 90 capellans Si es fa un càlcul ràpid, això significa que cada prevere ha d'encarregar-se de quatre parròquies de mitjana. Però la realitat és més complexa que tot això, de manera que, generalment, els capellans destinats a petits municipis assumeixen un nombre molt més elevat de parròquies, mentre que aquells que s'ocupen de les principals parròquies de la demarcació (les situades a Girona, Lloret, Blanes o Salt, per exemple), tenen un nombre molt més reduït, ja que han d'atendre més població.

Dels 123 preveres amb els quals compta actualment el Bisbat de Girona, en aquests moments n'hi ha 90 que estan actius a la diòcesi, mentre que els altres o bé estan jubilats o bé resideixen en altres diòcesis (en alguns casos, fins i tot, a l'estranger). Consultant el llistat disponible a la pàgina web del Bisbat gironí, es pot comprovar com hi ha preveres que es responsabilitzen d'una gran quantitat de parròquies de dimensions reduïdes, encara que no en totes s'hi fa missa cada dia i, en alguns casos, compten també amb l'ajuda de diaques i laics. Però el cert és que, segons ha pogut comptar Diari de Girona, hi ha tretze capellans que tenen vuit parròquies o més sota la seva responsabilitat. Sense dubte, el prevere que més n'assumeix és mossèn Ramon Pijuan, que es responsabilitza de fins a 25 parròquies del Pla de l'Estany, situades a les localitats de Banyoles, Cornellà del Terri, Vilademuls, Camós, Palol de Revardit i Crespià, entre d'altres. També destaca el volum de parròquies assumit per mossèn Manel Masvidal, que assumeix fins a divuit parròquies de l'Alt Empordà interior: Borrassà, Cabanelles, Ermedàs, Espinavessa, Lladó, Navata, Ordis, Pontós, Queixàs, Romanyà d'Empordà, Sant Martí Sasserres, Taravaus, Vilademires, Vilamalla,Fortià, Riumors, Vila-sacra i Vilatenim.

D'altra banda, mossèn Enric Costa, que va ser nomenat rector de Domeny (Girona) l'any 2004, posteriorment ha anat assumint també les responsabilitats de Sant Gregori, Adri, Biert, Canet d'Adri, Ginestar, Montcal, Granollers de Rocaborba, Llorà, Sant Aniol de Finestres, Sant Esteve de Llémena, Sant Martí de Llémena, Santa Maria de Finestres i les Serres. A la zona de la Garrotxa i l'Alt Fluvià, mossèn Miquel Oliveras és també un dels més atrafegats, ja que té la responsabilitat de setze parròquies (Fares i el Mor, Ossinyà, Besalú, Beuda, Dosquers, Lligordà, Maià de Montcal, la Miana, Montagut, Oix, Sant Jaume de Llierca, Segueró, Argelaguer, Sadernes, Sales de Llierca i Tortellà).

Petites i de proximitat

Petites i de proximitat En molts d'aquests casos, es tracta de parròquies molt petites, amb poca quantitat de fidels, però que sovint es mantenen perquè els seus veïns són gent d'edat avançada que aprecia la proximitat del rector. En algunes d'elles, només s'hi fan celebracions en moments molt determinats, i en els darrers anys el Bisbat ha anat nomenant diaques i laics perquè puguin ajudar en la celebració de la paraula quan el capellà no hi pot arribar.

En canvi, a les grans ciutats, els rectors assumeixen un nombre molt menor de parròquies, ja que en la majoria de casos compten amb un elevat nombre de fidels. Així doncs, a localitats com Girona, Salt, Figueres, Lloret de Mar, Palafrugell, Platja d'Aro o Sant Feliu de Guíxols, per exemple, els preveres acostumen a assumir «només» una o dues parròquies.