La Valèria té 18 anys i des del novembre està convivint amb un grup de joves amb qui aprèn a fer les tasques del dia a dia. Dormen, mengen i fan els deures juntament amb els educadors i la psicòloga. La seva estada allí la decideix un jutge, i sol durar entre 10 i 15 mesos. És un dels sis joves que fan mesures educatives en un pis de Girona després d'haver exercit violència física contra els seus pares de manera «reiterada».

«Vaig arribar aquí el novembre feta una fera després d'un problema familiar, però ara estic molt més tranquil·la», explica la jove.

Aquesta unitat de joves s'ha traslladat des de fa un mes a un edifici annex a l'antiga presó de Girona. Fins ara vivien al centre de justícia

Quan la jutgessa la va enviar a Montilivi, la jove va tenir diversos problemes, motiu pel qual la van traslladar al Centre Educatiu Til·lers. «Allí vaig començar a estar millor gràcies a l'ajuda dels psicòlegs i els educadors, i vaig adonar-me que necessitava ajuda i em vaig deixar ajudar», relata.

El seu dia a dia és molt similar al de la resta de joves de la seva edat. Ella en té divuit i s'està traient l'ESO. Els seus companys tenen entre 14 i 18 anys. La convivència és bona, i de fet al pis han après a fer tasques quotidianes que abans la majoria no havia fet mai, com ara parar taula, fer el dinar o netejar. I tot plegat sota la supervisió constant d'educadors que els guien alhora que posen fil a l'agulla per corregir els problemes que els han dut aquí.

«No es pretén substituir els pares, sinó que aquí venen afer una feina per corregir una dinàmica de violència», explica la coordinadora del grup educatiu, Marta Seguí. Aquesta unitat és molt específica, ja que és de règim obert i no té les limitacions que es troben altres joves amb mesures educatives de semillibertat. «Es tracta d'un perfil de joves que sol tenir poc control dels seus impulsos, i que sol anar associat al consum de drogues», explica Seguí.

Els delictes contra els pares apleguen un 8% del total que exerceixen els joves a partir dels 14 anys, edat en què es considera que el menor ja té responsabilitat penal. Són 435 noves, segons dades de 2020. Davant la comissió d'aquest delicte, el jutge pot decretar mesures de llibertat vigilada, o bé el trasllat a casa d'un familiar o a una família d'acollida. La quarta opció són les dues unitats per a joves que hi ha a Catalunya. Més enllà de la unitat de Girona, oberta el 2018, també n'hi ha una a Barcelona que es va crear el 2017.

El procés comença sempre amb una denúncia prèvia dels pares contra els fills, i suposa un «parèntesi» en la convivència d'entre 9 i 15 mesos, el temps que sol durar l'execució de la mesura. Durant aquest temps es pretén «reconstruir» les relacions familiars danyades.

La Valèria tornarà amb la família el setembre. «En tinc moltes ganes, he après dels errors i cada dia penso en el moment de tornar a casa», assegura.

Segona unitat de joves a Girona

La consellera de Justícia, Ester Capella, va visitar ahir les noves instal·lacions on viuen els joves, i va indicar que ara tenen un entorn més adequat i sense tantes mesures de seguretat. A més, va anunciar que l'any vinent es crearà una segona unitat per joves que han comès aquest tipus de delictes que se situarà al pis superior que ocupa la primera unitat, i tindrà sis places més. De cara als pròxims anys, l'objectiu del Departament és seguir creant més unitats a la resta de Catalunya.