Les comarques gironines han perdut, en els últims deu anys, uns 15.00 exemplars d'ocells aquàtics que hivernen a la demarcació. Segons l'últim cens elaborat pel departament de Territori amb el suport dels Agents Rurals, entitats i voluntaris, aquest mes de gener es van censar 40.389 exemplars, mentre que el 2012 se n'havien comptabilitzat 55.302. Al llarg de l'última dècada, s'ha anat experimentant un descens del 2,52% anual de mitjana, dada que Territori qualifica de «descens moderat». Les causes per aquest descens són variades. En alguns casos estan vinculades al canvi climàtic, tot i que en d'altres també s'han de tenir en compte altres factors, com per exemple les temperatures a les zones del nord d'Europa, que poden condicionar el desplaçament d'aquestes aus. En total, s'han detectat 40 espècies diferents d'ocells aquàtics hivernants a la província, les mateixes que s'havien localitzat en l'últim recompte, tot i que el 2018 n'hi havia 42.
Aquest cens permet oferir informació sobre l'estat de conservació de les diferents espècies, i és un element essencial a tenir en compte quan s'han de prendre decisions en la gestió d'espècies com el corb marí o l'establiment de mapes de protecció. En el conjunt de Catalunya, s'ha registrat la xifra més baixa d'ocells d'aquestes característiques dels últims deu anys, sobretot a causa de l'important descens experimentat al Delta de l'Ebre, on la caiguda durant l'última dècada ha arribat al 3,75% anual. En el cas de les comarques gironines, tanmateix, s'ha produït un lleuger repunt en el darrer any, ja que a gener de 2021 s'han localitzat 40.389 exemplars i l'any 2020 havien estat només 37.193.
Dues de les zones que estan analitzades amb especial cura són el cap de Creus i el parc natural del Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter. En el cas del cap de Creus, el cens mostra que al gener hi havia 400 exemplars més que a principis de 2019. Així, enguany es van registrar un total de 1.665 ocells, davant dels 1.279 que hi havia l'any anterior.
Els efectes del «Filomena»
Les condicions meteorològiques que es van viure a finals de gener, sobretot a causa del temporal Filomena, van influir en alguns fenòmens observats durant el cens, entre els quals hi ha la presència de tres espècies que habitualment són difícils de veure a la zona. Es tracta del remena-rocs (Arenaria interpres), el fraret (Fratercula arctica) i la calàbria agulla (Gavia arctica). Aquestes espècies són regulars a d'altres llocs de Catalunya, però la seva observació a la costa del Cap de Creus és un fet remarcable.
Una altra dada destacable al Cap de Creus és la recuperació de la població de corb marí gros (Phalacrocorax carbo), amb 54 exemplars, enfront dels 47 del 2020 i 43 del 2019. D'aquesta manera, es tracta de la xifra més alta dels últims anys registrada al parc. Això es converteix en un fet remarcable perquè aquesta espècie ha experimentat una davallada contínua a Catalunya al llarg dels darrers anys, per causes lligades al canvi climàtic i a l'evolució de les poblacions a les zones de cria del nord d'Europa.
L'espècie més nombrosa al cap de Creus, tanmateix, és el gavià argentat (Larus michahellis), amb 1.197 individus, més de 300 més que l'any anterior. Amb tot, encara continua per sota dels nivells registrats el 2019, quan la població va arribar als 1.447 exemplars, i anys enrere hi havi ahagut xifres encara més elevades. Així, malgrat els darrers creixements, la tendència a la baixa de l'espècie segueix present al cap de Creus durant l'hivern.
Mentrestant, les espècies per les quals el nord del litoral gironí s'ha convertit en un refugi de rellevància mundial segueixen presents a l'hivern al parc. Entre elles hi ha les amenaçades baldrigues: la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), amb 224 individus, 48 més que l'any passat, i la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), classificada en perill d'extinció.
Illes Medes
Pel que fa al parc natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, enguany s'ha detectat una davallada global de la presència d'aus en gairebé 3.000 exemplars, tot passant de 7.263 individus el 2020 a 4.265 el 2021. L'espècie més present continua sent la fredeluga (Vanellus vanellus), amb 1.473 exemplars, encara que ha patit una disminució de 1.632 exemplars respecte el 2020. Segons Territori, aquestes variacions entren dins de la normalitat, atès que els desplaçament de moltes d'aquestes espècies depèn de les temperatures en zones més al nord d'Europa. La segueix l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), amb 1.012 exemplars, 946 menys que el 2020. La tercera espècie més ben representada és la gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).
