Aquests dies he après una paraula nova: «glamping». M'ha semblat que entenia el concepte que s'hi amaga al darrere, però he volgut contrastar-ho a la xarxa. «Glamping», una barreja de la paraula francesa glamur i càmping, defineix d'alguna manera un tipus d'oferta turística basada en l'excel·lència. Excel·lents allotjaments i instal·lacions. Excel·lent restauració. Excel·lent oferta d'activitats lúdiques i esportives... preferentment ubicades i desenvolupades en llocs i entorns naturals excel·lents.

De fet , semblaria que el concepte de «glamping» ve de molt lluny. Els sultans otomans (200 aC) i, després durant molts segles, els reis i cabdills quan viatjaven per conquistar o visitar territoris es feien transportar per animals de càrrega, tendes equipades amb els mateixos luxes i comoditats que gaudien a palau. La paraula, però, no és va «inventar» fins a finals del segle XIX, quan uns anglesos van promocionar el turisme a l'Àfrica en les millors condicions de confort possibles per a l'època.

Després que un grup d'inversió ubicat a l'estat espanyol hagi comprat el Ressort Cala Giverola de Tossa a una cadena suïssa i després de les reformes milionàries que pensen fer-hi, aquest comptarà, a banda d'altres infraestructures turístiques de nivell, amb un «glamping». La cala tossenca (la conec més des del mar que des de terra) aportarà harmonia i bellesa naturals i la possibilitat de gaudir-ne amb el màxim confort. Ara per ara sembla un projecte que aposta per la qualitat abans que per la massificació. Una excel·lent notícia. Amb l'arranjament del camí de ronda que es contempla, qui sap si podria oferir també una petita quota d'esbarjo a selvatans, turistes i viatgers amb menys recursos.

A pocs quilòmetres, a través de Lloret Turisme s'ha posat en marxa un projecte estratègic per desenvolupar el Pla de Sostenibilitat Turística. Gremis, associacions professionals i veïnals, polítics, sindicats, empresaris , ciutadans, tècnics... debatran com reconduir el futur de la vila amb més projecció internacional de la Costa Brava. No serà fàcil trobar el punt ideal d'una estratègia que permeti avançar cap a la qualitat en detriment de la massificació. Aquest seria segurament el camí més desitjable, si no s'haguessin de tenir en compte tantes famílies i economies que viuen i depenen del model pel qual es va optar als anys seixanta. Tot un repte, doncs, la feina que espera als lloretencs per consensuar aquest pla de sostenibilitat! Confio, però, que com el «glamping» de Giverola arribi a bon port. I confio i desitjo, també, que per a cap dels dos projectes no es consideri necessari perllongar la C-32.