La tècnica d’Igualtat de la Universitat de Girona, Montse Castro, va deixar clar que «posem en marxa el Servei d’Atenció Integral amb el convenciment que a la llarga desapareixerà, perquè com tota la resta de SAI hi haurà un moment que no seran necessaris». Però, quan aquest dilluns, coincidint amb el Dia Internacional Contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, les estadístiques diuen que l’any 2020 les incidències per LGTBI-fòbia a Catalunya van créixer un vint per cent respecte al 2019, l’entrada del servei de la UdG a la xarxa de centres del Servei d’Atenció Integral LGTBI de la Generalitat «és una gran notícia i la millor manera de celebrar el dia internacional».

Castro, el rector de la UdG, Quim Salvi, i la directora general d’Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata, van presentar l’entrada en servei del SAI en un acte en què Salvi va destacar «el compromís de la UdG amb la igualtat de gènere en totes les seves expressions i el respecte a la diversitat és irrenunciable». El rector va recordar que el nou Pla d’Igualtat de la UdG, presentat fa unes setmanes, ja incloïa algunes de les mesures que ara ajudarà a implementar el SAI. Aquests serveis, com va recordar Mireia Mata, estaven pensats per a consells comarcals i ajuntaments de més de vint mil habitants, però, amb les més de 18.000 persones que formen la comunitat de la UdG, la «universitat és com una vila on es fa molta vida».

Castro va explicar que, entre d’altres accions, el SAI de la Universitat de Girona servirà per «atendre les persones, en especial les que hagin rebut qualsevol tracte de LGTBI-fòbia registrant incidències o traslladant denúncies a la Generalitat», però també, va destacar la tècnica, tindrà una «activitat més proactiva atenent tant institucions com persones, promovent cultura i sensibilització i recuperant, per exemple, l’associació Diversa per visibilitzar les persones LGTBI que pertanyen a la nostra comunitat». Tant Salvi com Castro van destacar, per exemple, que la UdG treballarà perquè «les persones que no se sentin identificades ni com a homes ni com a dones» tinguin un encaix en tots els documents burocràtics de la institució i que, de la mateixa manera, es tinguin en compte les famílies homoparentals i monoparentals en els diferents formularis o que, en el cas de les persones trans, «el nom sentit» consti tant en les llistes de classes com en la documentació.