Més d’un milió i mig de treballadors essencials menors de 60 anys, com professors, policies i militars, es van quedar als llimbs a principis d’abril. Després d’haver rebut la primera de les dues dosis preceptives de la vacuna d’AstraZeneca, el Govern, seguint l’estela de França i Alemanya, va decidir que paralitzava la inoculació d’aquest fàrmac en el col·lectiu, a causa d’uns molt infreqüents trombes, potencialment mortals, l’aparició dels quals, dins de la seva extrema raresa, era més comuna en les persones més joves. Des de llavors, esperaven una decisió que portava setmanes endarrerint-se, sense saber què passaria amb la seva segona punxada. Ahir a la nit, el Ministeri de Sanitat va acordar amb les comunitats, després d’una dividida reunió de la Comissió de Sanitat Pública, que els vacunats amb AstraZeneca rebin una segona dosi de Pfizer.
«Totes les persones rebran així la seva segona dosi en els propers dies i el ritme de vacunació seguirà sent molt àgil donat el gran nombre de vacunes que estan arribant aquestes setmanes al nostre país», van assenyalar fonts de Sanitat. Només queda per resoldre un serrell: la possibilitat que aquelles persones que no vulguin posar-se Pfizer de segona dosi puguin, «donades les circumstàncies extraordinàries», rebre una d’AstraZeneca.
Euskadi, Navarra i Melilla van defensar l’opció que es pogués triar voluntàriament una segona punxada d’AstraZeneca, segons fonts coneixedores de la reunió, dins d’una cita de la Comissió de Salut Pública que va mostrar visions contràries. Hi va haver 10 territoris, comptant els tres anteriors, que van votar a favor de la pauta mixta, set que van defensar continuar amb AstraZeneca i dues abstencions: Aragó i Castella-la Manxa.
El Ministeri de Sanitat ha pres aquesta decisió amb molta calma. Tanta, que va acceptar sobrepassar el límit de 12 setmanes entre una punxada i una altra que recomana l’Agència Europea del Medicament (EMA) i el prospecte del mateix fàrmac. El ministeri va ampliar la seva administració a 16 setmanes i va deixar clar que no mouria fitxa fins a conèixer els detalls preliminars d’un estudi, anomenat Combivacs i impulsat per l’Institut de Salut Carlos III, que ahir va concloure que les persones vacunades amb una primera dosi d’AstraZeneca a les quals es va administrar una segona de Pfizer van augmentar la seva resposta immunitària davant del virus, sense que s’incrementessin els efectes secundaris.
En qualsevol cas, la decisió de Sanitat de suspendre la inoculació d’AstraZeneca entre els menors de 60 anys, mantenint-la per als que superen aquesta franja d’edat, concorda amb la d’altres països europeus, en un context de tenses relacions entre la UE i la companyia . L’EMA, en canvi, advoca per completar la vacunació amb aquest fàrmac, en lloc de combinar-la amb el de Pfizer, en una posició similar a la que mantenen nombrosos epidemiòlegs i el Consell General de Metges.
També diverses comunitats autònomes han deixat clar en els últims dies que no comparteixen l’enfocament adoptat pel Govern. Madrid va defensar des del primer moment que la segona dosi havia de ser d’AstraZeneca, i fins i tot havia advertit que si l’executiu central no adoptava aviat una decisió, la comunitat completaria la pauta amb aquesta mateixa vacuna. Andalusia, Galícia, Catalunya i la Comunitat Valenciana van argumentar, en el mateix sentit, que aquesta és la millor opció, perquè els inoculats amb una primera dosi necessiten una segona «el més aviat possible».
