L’informe del Comitè de Bioètica espanyol, que avala que les persones de menys de 60 anys vacunades amb AstraZeneca puguin rebre una segona dosi de la mateixa companyia si signen un consentiment informat, ha aixecat polseguera des que va sortir a la llum. Diversos experts sanitaris s’hi han mostrat en contra, tot i que el problema ve de més lluny i s’origina quan Sanitat va decidir que els menors de 60 anys vacunats amb una dosi d’AstraZeneca havien de completar la pauta amb Pfizer.
«Haver de signar un document per vacunar-se és un altre despropòsit, no es pot atribuir aquesta responsabilitat a la població», lamenta a aquest diari la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona, Rosa Núria Aleixandre. El seu homònim del Col·legi de Metges, Josep Vilaplana, considera que «el que es vol demanar al consentiment informat és totalment contrari a allò que hauria de ser, és a dir, s’hauria de firmar un document per a rebre la segona dosi de Pfizer, ja que la fitxa tècnica d’AstraZeneca detalla que cal acabar la pauta amb la dosi de la mateixa companyia».
De fet, Vilaplana qüestiona que un assaig fet amb «només» 600 persones sigui prou vàlid per completar la pauta vacunal amb una dosi diferent. Aleixandre afegeix que «és molt més fiable que de milions de vacunats amb AstraZeneca hagin sortit pocs casos de trombosis que no pas que no hagi sortit cap efecte advers entre només 600 persones», en referència a l’assaig clínic promogut per l’Institut de Salut Carlos III.
L’estudi va finalitzar fa una setmana i va concloure que les persones vacunades de la covid-19 amb AstraZeneca poden rebre una segona dosi de Pfizer de manera eficaç i segura. Els resultats mostren que les persones que van rebre la segona dosi de Pfizer van desenvolupar una resposta immunògena alta i que les reaccions adverses van ser similars a les d’altres pautes. L’assaig CombivacS va començar fa un mes després que es limités AstraZeneca als majors de 60 i que 2 milions de persones a l’Estat en rebessin una primera dosi.
Contradiccions en la decisió
D’altra banda, Vilaplana considera que una de les contradiccions més destacades de la decisió del Comitè és el fet que es demani signar un consentiment per rebre la segona dosi d’AstraZeneca, però en canvi no en van demanar cap per rebre la primera de la mateixa companyia. Aleixandre també defensa aquest argument i formula la següent pregunta: «Si les persones que van rebre la primera dosi no van tenir cap reacció vinculada amb les trombosis, per què no s’ha decidit que continuïn la pauta vacunal amb la mateixa companyia?».
Tant Vilaplana com Aleixandre reiteren que «hi ha interessos contra aquesta companyia» i que les decisions que s’han pres al llarg d’aquests mesos respecte a la farmacèutica venen marcades des de la política i no des de la ciència.
Manca de dosis
Respecte a la possibilitat que no hi hagi suficients dosis de la companyia per a qui vulgui completar la pauta amb AstraZeneca - la Unió Europea ha decidit no renovar contractes d’adquisició amb l’empresa anglosueca pels retards que s’han produït-, la presidenta del Col·legi de Farmacèutics proposa que aquelles persones amb la primera dosi es facin un test serològic per comprovar el grau d’anticossos. «Si ja n’han generat suficients, una possibilitat seria completar la pauta amb una sola dosi. Si això no es produeix, al final s’hauran d’acabar vacunant amb Pfizer, tot i que encara poden canviar moltes coses», remarca.
En total, 4,8 milions d’espanyols han rebut una primera dosi d’AstraZeneca i només 544 tenen la pauta completa. El 7 d’abril es va paralitzar la campanya amb AstraZeneca i més tard es va decidir retardar de 12 a 16 setmanes el període entre la primera i la segona dosi. La decisió final es continuarà debatent en les properes comissions.
