El Jutjat Social 1 de Girona ha reconegut a una gironina una pensió d’incapacitat de més de 1.300 euros pels seus problemes de mobilitat. L’afectada, que treballava en un laboratori d’ortoplàstica i du una pròtesi als malucs, havia vist denegada la seva petició d’incapacitat per part de l’Institut General de la Seguretat Social (INSS), motiu pel qual va decidir optar pels tribunals. Ara, però, la sentència condemna l’INSS a concedir una paga de 1.316 euros per una incapacitat permanent total, un grau que reconeix una prestació quan l’afectat no pot seguir executant la seva professió habitual per malaltia.

L’afectada va demanar a principis de 2019 una petició de prestació d’incapacitat permanent a l’INSS pels seus problemes de mobilitat. La manca de moviment d’una de les cames l’obliguen a utilitzar crosses, i al·legava que no podia acomplir les tasques del dia a dia. Davant d’aquesta situació, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), encarregat d’avaluar les sol·licituds d’incapacitat, va reconèixer les disfuncions de la treballadora, però va dictaminar que no disminuïen o impedien la seva capacitat laboral.

Amb aquest dictamen, l’INSS va denegar la sol·licitud de la interessada, «per no comptar amb lesions que tinguin un grau suficient de disminució de la seva capacitat laboral que sigui constitutiu d’una incapacitat permanent».

Davant la negativa de l’INSS, l’afectada va reclamar per la via judicial, essent el Social 1 de Girona el que va celebrar la vista del cas. La pretensió principal de l’afectada era obtenir una prestació per incapacitat permanent absoluta, és a dir, el segon grau d’incapacitat laboral que s’atorga a un treballador quan no pot desenvolupar cap mena de feina més enllà de la que li és habitual. Per això, durant el judici va presentar un informe mèdic on s’acreditaven tot un seguit de seqüeles físiques que limitaven completament la seva capacitat laboral.

En aquest sentit, la sentència, que encara no és ferma, considera que els dictàmens de les dues parts són congruents i que ha quedat acreditat que la demandant té patologies que impossibiliten que pugui desenvolupar la seva tasca habitual. Amb tot, indica que aquestes limitacions «no són suficients» per atorgar-li la incapacitat absoluta per qualsevol feina, perquè «no ha acreditat que pateixi altres limitacions que l’inhabilitin per fer altres activitats». Tot i això, li ha concedit la incapacitat total i li reconeix una pensió de més de 1.300 euros. Segons indiquen des del bufet Campmany Abogados, experts en matèria laboral i de la seguretat social i que han dut el cas, es tracta d’una prestació alta que s’explica perquè se li ha aplicat el 75% de la base reguladora en comptes del 55% com seria habitual.