La recent presentació de la «Memòria 2020» de Càritas Diocesana Girona va posar sobre la taula dades molt crues sobre les mancances d’una societat que, després d’haver augmentat molt el seu nivell de desigualtat en la sortida de la crisi anterior, ha vist com la pandèmia la va colpejar amb virulència. Les estadístiques, sempre fredes, mostraven un augment del 22% de les persones ateses per Càritas durant el 2020 en comparació, però, en paraules del responsable d’anàlisi social de l’entitat, Caye Gómez, «per posar rostre a les persones que hem acompanyat durant aquest any, diríem que a Girona la pobresa té un rostre jove, de dona jove». Amb prop de trenta mil persones ateses directament per Càritas, i gairebé 70.000 de beneficiades pels diferents programes, l’entitat ha vist com les necessitats creixien en la majoria de perfils socials, però l’increment ha estat més gran en el de persones joves amb fills a càrrec. Sumant el grup més nombrós, el de «parelles joves amb fills» (un 37%), amb el de «famílies monoparentals» (en la seva majoria dones), ja s’arriba a més d’un 45% del total dels atesos.

«Parella jove, amb fills a càrrec, de nacionalitat espanyola, en situació d’atur, amb nivell d’estudis baix, atesa al servei d’aliments i als projectes educatius que ha patit l’impacte de la crisi econòmica de la covid-19 des del primer dia». Càritas dibuixa aquest perfil com el grup que més va atendre el 2020 a la Diòcesi de Girona, però, anant més al detall, Caye Gómez apunta com, de manera ràpida, els problemes econòmics deriven en caure en situacions de difícil accés a un habitatge digne. «En el darrer any van caure un 10% els atesos que vivien de lloguer, mentre que ha augmentat molt el relloguer amb persones que abans vivien de lloguer i ara han rellogat una habitació en un pis compartit, on viu tota la família, o també han pujat els casos d’ocupació».

Així, per exemple, un 14,7% dels atesos per Càritas l’any 2020 a Girona vivia en un habitatge ocupat i un 13,1% en una habitació rellogada pel 38% que ho feia de lloguer o només el 8% en un habitatge de propietat. El 14% de persones vivint en habitatges ocupats és gairebé el doble que en l’any anterior.

Aquest perfil de persones joves amb fills que tenen «dificultats per fer-se càrrec de les despeses familiar bàsiques» no és nou d’ara. Com recorda Caye Gómez, els diferents informes d’abans de la pandèmia ja assenyalen les desigualtats de la socitat, però el coronavirus les ha agreujat. I, de manera destacada, entres les persones de nacionalitat espanyola. En la Memòria de l’any 2020 de Càritas Diocesana Girona «hi ha un increment d’un 4% de les persones de nacionalitat espanyola i, en l’altre extrem, disminueixen un 10% les persones provinents de l’Amèrica Llatina i dels països africans» i, apunta, això «no és tant perquè persones d’aquestes nacionalitats hagin marxat o no necessitin l’acompanyament de Càritas, sinó perquè en l’increment del 22% del total n’hi ha una bona part que són de nacionalitat espanyola».