Fins a 66 persones desaparegudes durant l’any passat van reincidir. És a dir, van extraviar-se més d’una vegada i són recurrents en aquesta pràctica. Això és el que posa en relleu l’informe Persones desaparegudes 2020 del Ministeri de l’Interior. Aquest document recull totes aquelles denúncies que es presenten a les comissaries dels cossos policials desplegats a la província de Girona. En concret, se’n van recollir 206 des de les comarques gironines.
Aquest informe situa Girona com la tercera província de Catalunya on es van denunciar més casos l’any passat després de la de Barcelona (1.267) i la de Tarragona (217). La major part de fet són de la de Barcelona, ja que en total a Catalunya se’n van recopil·lar fins a 1.807.
Un altre aspecte de les desaparicions que és ja més preocupant és la quantitat de denúncies que encara són actives, és a dir, que no s’han localitzat la persona. A Girona, n’hi havia 49 en tancar l’any passat. A tot Espanya, n’hi ha via 4.685, 414 corresponen a menors estrangers no tutelats.
Preocupació
Aquest tema preocupa a les autoritats que es dediquen a aquest món de les desaparicions, ja que són joves fugats de centres de protecció i que no eren majors d’edat a data 31 de desembre de 2020. El 2019 hi havia cinc casos a Girona, en l’informe de l’any passat, no es detalla per províncies aquesta informació.
L’informe del Ministeri de l’Interior també treu a la llum conclusions com ara que el 89% de les desaparicions són voluntàries i que menys de l’1% acaben essent amb indicis de criminalitat. Per altra banda, també cal dir que la major part dels desapareguts són homes (el 60%).
L’efecte covid
La pandèmia també va tenir els seus efectes en les desaparicions a la província de Girona. I és que, d’una banda, certs col·lectius no van sortir a l’exterior i per tant, hi havia menys perill que es produïssin desaparicions. Durant els dos estats d’alarma van baixar les denúncies de casos. Per exemple, durant el primer -de 14 de març a 21 de juny- es van denunciar 40 casos. Aquí cal recordar que en algun període temporal es va instaurar el confinament domiciliari. En el segon estat d’alarma -de 25 d’octubre a 31 de desembre- va haver-hi un increment molt baix de les demandes, se’n van presentar 42 a la policia.
Aquesta tendència es va donar a tot Espanya i de fet, durant el primer estat d’alarma, que és quan es va trencar més la mobilitat, la majoria de les províncies van registrar menys de 30 casos. Només Madrid (306), Las Palmas (287) i Barcelona (200) van rebre’n una quantitat més elevada.
