El nombre d’esglésies evangèliques continua a l’alça a les comarques gironines, mentre que la xifra d’oratoris islàmics porta temps estancada i la de temples catòlics s’ha reduït lleugerament en l’últim any. Aquestes són les dades que es desprenen de la nova actualització del Mapa Religiós de Catalunya, amb dades corresponents a 2020.
Aquestes xifres, recopilades per la direcció general d’Afers Religiosos, indiquen que les esglésies evangèliques es consoliden con la segona confessió amb més temples a la demarcació (després de l’església catòlica). Actualment n’hi ha 94, tres més que en el recompte de l’any anterior. En els últims deu anys (és a dir, en el període 2010-2020) s’han obert un total de 42 noves esglésies evangèliques a la demarcació. A més, la xifra s’ha triplicat des que es va iniciar el recompte, l’any 2004, quan només n’hi havia 31. Sense dubte, l’arribada d’immigració procedent de llatinoamèrica ha contribuït a aquest creixement.
Els mateixos oratoris islàmics
Pel que fa als oratoris islàmics, es mantenen per segon any consecutiu en 57, i de fet porten ja temps situant-se al voltant d’aquesta xifra. La religió musulmana és la tercera que té més temples a les comarques de Girona, amb una xifra que ha incrementat un 26,67% al llarg de l’última dècada (entre 2010 i 2020 se n’han obert dotze a la província).
Pel que fa a l’església catòlica, que sens dubte continuen ocupant -i amb moltíssima diferència- el primer lloc de la classificació, la xifra s’ha reduït lleugerament. En el darrer recompte n’apareixen 1.138, mentre que en l’anterior se n’havien registrat 1.175; és a dir, 38 menys.
Amb relació a la resta de confessions, a les comarques gironines hi ha quinze temples de les esglésies orientals, catorze de budistes, dotze esglésies dels Testimonis Cristians de Jehovà, quatre temples sikh, tres esglésies adventistes, dos temples hindús, una església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies i una comunitat bahà’í. També hi ha quatre temples més de confessions no classificades.
