Fa cinc anys que no veu el seu fill des que el van treure dels seus braços en el moment del part. Després d’un episodi de maltractament per part d’una anterior parella, la mare va perdre la tutela dels seus tres fills perquè la DGAIA va resoldre que no estava en condicions de fer-se’n càrrec. I quan el petit va néixer, el van dur amb una família d’urgència i diagnòstic perquè se’n fes càrrec. Després de seguiments, resolucions i règims de visites, va poder recuperar la tutel·la dels grans, però el petit no va tornar, perquè va quedar-se amb una família d’acollida, una situació que s’arrossega des de 2016.

La sentència del Jutjat de Família de Girona, que aquest diari va difondre el desembre, ja donava la raó a la mare i assenyalava errors en el procés de desemparament del menor. En aquell moment, la mare sortia d’un episodi de maltractaments per part de la seva anterior parella,i segons va determinar l’informe de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) de la Selva, van separar el petit per considerar que no estaria segur un entorn amb «problemes econòmics i alcohol». Aquest argument, que la mare va negar en declaracions a aquest mitjà, va quedar en entredit durant el judici, perquè van reconèixer que no havien pogut fer una valoració adequada de la situació familiar de la mare. Aquesta sempre ha desmentit la descripció que van fer els professionals sobre la seva actual parella, i que també és el pare del petit.

Després de quasi quatre anys de lluita, la sentència en primera instància va revocar la mesura de preadopció del menor (el pas previ a l’adopció) adoptada per la DGAIA, i va retornar les visites als pares, amb l’objectiu que gradualment puguin recuperar la tutel·la del petit.

Discriminació entre germans

Ara, la secció segona de l’Audiència ha ratificat la decisió del Jutjat de Família, i ha titllat d’«il·lògica, irracional i errònia» la resolució de la DGAIA. Diu que s’ha demostrat que la família podia fer-se càrrec del menor perquè ha recuperat la tutela dels grans, i que «s’havia de mantenir al menor en la mateixa situació que els germans per poder-lo reinserir a la família biològica». I és que indica que es van aplicar criteris diferents pels germans que va suposar una discriminació pel petit.

En definitiva, sosté que la resolució no va ser ajustada a dret, perquè la jurisprudència prioritza que els menors estiguin sota la protecció dels pares per la importància del vincle familiar. La sentència reconeix que la situació familiar en aquell moment «no era la més idònia per al menor», però també critica que no s’optés per «mesures alternatives menys dràstiques i rupturistes com és el desemparament amb retenció hospitalària». «No es comprèn que mentre els dos germans grans van poder rebre visites dels pares mentre estaven amb la família d’acollida, el petit no gaudís de les mateixes mesures», subratlla la sentència, que encara no és ferma i es pot elevar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La sentència no només manté la decisió de primera instància d’instaurar visites a favor de la mare, sinó que també obliga la DGAIA a presentar informes periòdics perquè s’informi als jutjats dels avenços en la integració del petit amb la família biològica.

L’Audiència subratlla que la mare «ha fet un esforç per recuperar el fill», i apunta que «tot indica que la família biològica podrà recuperar la tutela de forma gradual».